Com festeja aquest dia tan clar,
com irisa el sol tot el seu regne,
tot el cel fa lluir els seus blaus,
tot l’espai radiant miralleja.
Llum que arriba a contrallum del cel,
amplitud vital, inabastable,
llibertat i esplendor a gratcient,
dimensió que a ciutat és colgada.
És aquí que es pot creure en els deus
i acceptar vida i mort que ens són dades,
tot sabent que som un raig de llum
i en la llum hem d’acabar integrant-nos.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Bon dia radiant,
rajos límpids de sol
tots destriats en feixos
tornant lluent el món.
Goig de ser a aquesta terra
que empeny felicitat,
que rodant seguirà,
eterna, sens nosaltres.
És el seu equilibri
que m’equilibra a mi,
donant-me el viu sentit
de la meva existència.
Sereníssim l’esguard
emmirallat de goig,
del nèctar de bellesa
d’aquest món fluent, dat.
Equilibri encisat
transformant-se constant
i constant sostenint-se.
El meu guiatge alat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Em recupero a mi
en la mesura humana
en el vent que somou
sensualitat daurada,
on arriba el brogit
de les flors i dels arbres
una ancestral carícia
de la terra encisada.
I a dalt, tot l’immens cel
sencer d’un blau intacte,
el sol, lluent, batent,
vessant, perlejant màgia.
És la bellesa plena,
estesa, desplegada,
on deixar-s’hi habitar,
on renéixer sens màcula.
Dies i dies lluents
d’aquells que mai no naufraguen,
dies que propulsen i alcen,
així és el meu continent.
Terra privilegiada,
convidant-me a navegar
en la seva mar ondada.
Ho acull, ho amanyaga tot,
mostra la bellesa intacta
que no deixa sucumbir
a cop de cap maltempsada.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Poblava el meu món
en aquell moment,
desig de viatge.
Era ja imminent,
a cinc dies vista
previsió de marxa.
S’elevava el sol,
tot encuriosit,
com interrogant-me.
De veres te’n vas?
Això deixaràs?
No tens cap recança?
Ho tinc apamat,
he anat lligant caps,
no sé els imprevistos.
Tan sols veig futur,
nova joventut,
per això tot ho arrisco.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Benedicció de sol
escalfant pell i intern
del nostre ésser batent
de nits tumultuoses.
Ens fa uns altres, alçats
en la civilitat,
ens retorna a aquest món
de bullents energies,
de cossos materials
on íntimes angoixes
totes s’estabilitzen
i lentes donen pas
a inicis de somriures,
a carícies possibles,
a respirar endins
l’olor de la natura,
de transformar el malfat
de nits difícils, nues,
en diürns despertars,
en bellesa que exulta.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Charles August Mengin
Tota la llum del sol ja s’ha apagat,
m’enfonso en fondalada de foscor
ancorada tan sols en l’aspre temps,
el cervell esclatant d’incomprensió.
Dins del pit se m’obren les ferides,
suquegen sang, terror, dolor endins,
soc als llimbs extirpada de vida
sens present, ni ésser, ni confí.
S’eixampla el meu buit paorós, maligne,
perversió infligida en tots els àmbits,
tant de mal fa que de cop m’anihila,
tot m’ho roba, em sostreu, ho fa carnatge.
La bellesa d’un temps magnificent
resta ara esclatada sota l’Hades,
per sort sé qui soc i el meu forment,
l’ésser bo que voldria assolar d’altri.
I malgrat el monstruós atac
que m’ha fet durant anys sobreposar-m’hi,
em rescato com algú que ha estimat,
s’ha donat i ofert al límit màxim.
I així soc aquesta que ha bastit
sobre amor la seva estela màgica.
Aquí visc, sobre el foc, resistint,
aquí moro, dins meu, única estança.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes ombrívols, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Serge Petròvitx Ivanoff
Segueix el meu no-res dintre de l’espai buit,
aquest esllanguiment on jo vaig plantant fites,
cercant-ne de plaents, sensitives, joioses,
però seguint dins del buit existencial que em torba.
Deixa sense sentit l’alba, la fi del dia,
mentre que el meu cabal resta sense sortida,
retinc el meu valor dins la còrpora closa,
premut igual que un puny, sens expandir-ne aroma.
Transitant els camins vaig aplegant bellesa,
no m’arriba al fondal, sols la prenc d’esquitllentes,
no em pot pas transformar, però sí que em nodreix,
i imagino vivències que em facin tornar a ser.
Vladimir Volegov
En el recer del dia
tocat de llum intacta,
de textura suavíssima,
blau, amb núvols filant-se,
m’hi acotxo alleugerida
dels pesars que m’engrapen,
respiro l’aire net,
la bellesa a les branques.
I el camí que segueixo
m’expandeix i m’encalma,
carícia de la brisa
aromada pels arbres.
Malgrat els atzucacs
cal seguir dins la vida,
vasta grandiositat
en l’instant resumida.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes solars
Simon Vouet
Fal·laç és aquest aire que no porta cap musa.
Esmussada de versos soc dintre la passera
d’una tarda d’oratge de l’alta primavera
amb les florides flors, amb llum que reverbera.
La fosca m’ha calat estant-me jorns a casa,
sense el mirall del món, sens poder contrastar-me,
i he de trobar qui soc, les meves coordenades,
la brúixola, els amors que dreçada m’aguanten.
Cercar la veritat que en mi tinc endinsada,
la bellesa latent, que convoca la màgia.
Sense aquesta visió, aquest ser il·luminada,
no sé ni que oferir, més que coses mundanes,
alienes a mi, buides, mancades d’ànima.
La musa em descura, sols faig per invocar-la.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes a la musa, Poemes de les estacions, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 