Anant endins teu, dolç mar,
penetro la pell delícia
del teu blau dens, fascinant,
la més gran, fonda carícia.
M’acullen en llit d’amor
els teus llençols onejants
translúcids de sol brillant,
ventats per la clara brisa.
I juguem al mateix joc,
d’una bellesa encantada,
abraçades, plaer, goig
i besos brogents que esclaten.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del mar, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
I torna l’estiu,
el cel per capçada,
condensada ardor,
perleig de suor,
passió arborada.
Ben bé dins l’obaga,
rere els finestrons,
pregon respirar
d’alta i ampla cambra,
l’amor a tocar.
Es baden les roses
en els cossos joves,
els llavis floreixen,
per besar es deleixen,
sensitius, carnals.
I ben prest es troben
amb estremits llavis,
la bellesa assagen,
i a la cambra ombrívola
la delícia enlairen.
Puja en el dia càlid
dels fons de cada ésser
l’agraïment de viure,
desgranat en bellesa,
expandit en somriure,
sentint al cos sencer
la més tàctil carícia.
Som mig octubre enllà
i l’estiu ens bressola,
i en el seu dolç bressar
el somni se’ns envola
cel amunt, al blau clar,
que endins ens fa desclosa
de l’íntim estimar.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa
Hora tardana
de bellesa sospesa,
el vent que fibla
i torna la mà balba,
les fulles roges
i rosses del paisatge
han escalfat
la tardor enfredorada.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa
Com anar a l’aventura, dintre d’aquest tren
que se m’enduu lluny de la llar plantada.
Ara el temps flueix llarg, i s’allargassa,
onades d’estiu la primavera alça.
Corre el tren llisquent entre oreig de vent,
tarda enlluentada i un cel d’ornament.
Transita dins meu tot el meu torrent
de sang renovada, de fonda alenada.
Se m’emporta el temps sols cap on vol ell,
promesa estrenada, bellesa punyent.
I jo em deixo endur pel seu enfilall
de flors i d’ufana, de somni fragant.
Lleugera, sens pes, tasto l’univers,
el seu nèctar dolç, la carícia alada.
Una calor de suor
just a acaballes d’octubre.
Jo encara ho vaig celebrant,
i estranyada, alenant,
amb tirants, màniga curta,
els lleus vestits de l’estiu,
la jaqueteta pels vespres,
amb un cert esguard atònit
per la força d’aquest sol
que no es conforma ni vol
deixar-nos estar de petja.
Som en un clima dramàtic
que endins cova una desgràcia.
Aquesta bellesa densa,
pròpia d’estiu, allargant-se,
la rebem desorientats,
l’organisme no s’hi adapta.
i sentim, bo i amoïnats,
la inseguretat que avança.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
És un moment immers
en el plaer de l’aire,
del cos harmoniós
vestit de seda blava
de tots els tons, creats
per la bellesa d’Índia,
quin goig el seu llegat,
mil·lennis que m’abillen.
Es va movent el temps
ritmat de flors i plantes,
del lent trànsit de gent,
de cadenciosos arbres,
Soc on jo vull estar,
les meves feines fetes,
a l’agenda anotades
les línies que em sustenten.
Enmig del benestar
de vida bella i plàcida,
d’íntim plaer assolat,
em prenc temps per fer càbales.
No hi té cap lloc l’edat
si es viu en roentada,
si ets lliure i l’avenir
menes amb ferm coratge.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del temps, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa
Els vestits estesos damunt de cadires,
el menjador ple de bruses, faldilles,
tot són robes fines de viure estiuenc.
No em fa lloc l’armari a tant teixit gràcil,
sedes, cotons, llins d’exòtics cosits,
colors escollits, estampats tot auris.
M’agrada envoltar el meu cos de riques
robes exquisides, de càlid abraç,
fent-me atractiva de cop al mirall.
Doncs, substitueixo l’abraçada humana
de tant temps mancada, o bé refusada
pel meu clar voler, que no troba casa,
ni repòs ni escalf, ni allò que li manca,
i les bones robes són bondat portable.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Avui s’envola l’aire
alegre a tots racons,
fa voleiar faldilles,
cabelleres al sol.
I s’enriola i gira,
i s’arrombolla amb goig
al teixit de la vida,
i embasta il·lusions.
Sota el cel blau més pur
tot festiu joguineja,
deixant de vent poncelles
a la pell que festeja.
De corol·les i pètals
ens deixa senyalat
el cos, que ens irradia
bellesa i levitat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Lleuger el tren fa el seu camí
se m’enduu del lloc tancat,
d’aquest poble enxubat,
i és com néixer de placenta.
A explorar els nous camins
tots versàtils d’aquest dia,
sota el sol enlluernador,
en l’espai de tènue brisa.
I soc jo qui es transporta
i en el jorn que va obrint-se,
la mirada entendrida
com qui comença a mirar.
Quina olor nova que vibra,
quin delit de despuntar
la carícia i la delícia,
la màgia de llibertat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes sobre la bellesa
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 