Puja en el dia càlid
dels fons de cada ésser
l’agraïment de viure,
desgranat en bellesa,
expandit en somriure,
sentint al cos sencer
la més tàctil carícia.
Som mig octubre enllà
i l’estiu ens bressola,
i en el seu dolç bressar
el somni se’ns envola
cel amunt, al blau clar,
que endins ens fa desclosa
de l’íntim estimar.
