Lleuger el tren fa el seu camí
se m’enduu del lloc tancat,
d’aquest poble enxubat,
i és com néixer de placenta.
A explorar els nous camins
tots versàtils d’aquest dia,
sota el sol enlluernador,
en l’espai de tènue brisa.
I soc jo qui es transporta
i en el jorn que va obrint-se,
la mirada entendrida
com qui comença a mirar.
Quina olor nova que vibra,
quin delit de despuntar
la carícia i la delícia,
la màgia de llibertat.
