Ressegueixo la teva olor al meu llit,
el teu pèl ros, que fa rínxols i onades,
el teu cos llarg i prim, dolçor i encís,
el mirar cristal·lí, l’expressió clara.
Tot tu has compromès el meu sentit,
tota jo m’he estremit i obert de cames,
de dins meu extreus passió, desig,
del meu cor reneix retomb d’onades.
Et retroben frisosos els meus dits
com si et volguessin modelar amb nova màgia,
i els teus dits arrosseguen infinits
que es van nuant de les carícies filades.
A tot arreu, un tremolor que ix
del teu cos, com una flor daurada,
blau transparent els ulls, tot ros el pit,
pell blanca de pessic, coca ensucrada.
Remor del temps que he passat amb tu,
carrers de Barcelona, bars, ta casa,
i el teu llit, on va obrir-se el meu batent
que donà pas al teu mar de sol i platja.