Una calor de suor
just a acaballes d’octubre.
Jo encara ho vaig celebrant,
i estranyada, alenant,
amb tirants, màniga curta,
els lleus vestits de l’estiu,
la jaqueteta pels vespres,
amb un cert esguard atònit
per la força d’aquest sol
que no es conforma ni vol
deixar-nos estar de petja.
Som en un clima dramàtic
que endins cova una desgràcia.
Aquesta bellesa densa,
pròpia d’estiu, allargant-se,
la rebem desorientats,
l’organisme no s’hi adapta.
i sentim, bo i amoïnats,
la inseguretat que avança.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Com festeja aquest dia tan clar,
com irisa el sol tot el seu regne,
tot el cel fa lluir els seus blaus,
tot l’espai radiant miralleja.
Llum que arriba a contrallum del cel,
amplitud vital, inabastable,
llibertat i esplendor a gratcient,
dimensió que a ciutat és colgada.
És aquí que es pot creure en els deus
i acceptar vida i mort que ens són dades,
tot sabent que som un raig de llum
i en la llum hem d’acabar integrant-nos.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Bon dia radiant,
rajos límpids de sol
tots destriats en feixos
tornant lluent el món.
Goig de ser a aquesta terra
que empeny felicitat,
que rodant seguirà,
eterna, sens nosaltres.
És el seu equilibri
que m’equilibra a mi,
donant-me el viu sentit
de la meva existència.
Sereníssim l’esguard
emmirallat de goig,
del nèctar de bellesa
d’aquest món fluent, dat.
Equilibri encisat
transformant-se constant
i constant sostenint-se.
El meu guiatge alat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Em recupero a mi
en la mesura humana
en el vent que somou
sensualitat daurada,
on arriba el brogit
de les flors i dels arbres
una ancestral carícia
de la terra encisada.
I a dalt, tot l’immens cel
sencer d’un blau intacte,
el sol, lluent, batent,
vessant, perlejant màgia.
És la bellesa plena,
estesa, desplegada,
on deixar-s’hi habitar,
on renéixer sens màcula.
Dies i dies lluents
d’aquells que mai no naufraguen,
dies que propulsen i alcen,
així és el meu continent.
Terra privilegiada,
convidant-me a navegar
en la seva mar ondada.
Ho acull, ho amanyaga tot,
mostra la bellesa intacta
que no deixa sucumbir
a cop de cap maltempsada.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Poblava el meu món
en aquell moment,
desig de viatge.
Era ja imminent,
a cinc dies vista
previsió de marxa.
S’elevava el sol,
tot encuriosit,
com interrogant-me.
De veres te’n vas?
Això deixaràs?
No tens cap recança?
Ho tinc apamat,
he anat lligant caps,
no sé els imprevistos.
Tan sols veig futur,
nova joventut,
per això tot ho arrisco.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Benedicció de sol
escalfant pell i intern
del nostre ésser batent
de nits tumultuoses.
Ens fa uns altres, alçats
en la civilitat,
ens retorna a aquest món
de bullents energies,
de cossos materials
on íntimes angoixes
totes s’estabilitzen
i lentes donen pas
a inicis de somriures,
a carícies possibles,
a respirar endins
l’olor de la natura,
de transformar el malfat
de nits difícils, nues,
en diürns despertars,
en bellesa que exulta.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Un octubre d’estiu
de somni de bellesa,
amb el cos conformat
pel sol, la tarda plena,
per l’esperit del temps
que vessa, que prodiga
felicitat de ser,
llibertat, alegria.
Un mes com suplantat,
tal com barca perduda
en desconegut mar
on el tròpic perdura,
amb flors, delits, fulgors
d’encens daurat i rajos
un regal d’aquest cel
que amor vol suscitar-nos.
Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
plena d’encís, fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa
Un gran tràfec de trens, turbulència de sol,
ocells esvalotats que piulen, xerrotegen.
Després el suau lliscar del vagó a les vies,
l’espectacle imponent del finestral tot límpid.
Valls i boscos, flors i viles si s’ha tingut la sort
de trobar lliure un lloc ran l’ull que fa entrar el dia.
Verd, fronda atapeïda, deliciós el cel,
d’un blau safir intens amb dolça nata fina.
I el sol és el galant que fa música i ball
i tots els sentits fibla, com un joiós amant.
Van passant els paisatges, s’esmunyen estacions,
els túnels es traspassen, arribarem a port
mitjançant l’experiència de la natura intacta,
aliena d’humans, que sempre és sobirana.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura, Poemes del sol, Sonets
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 