Un octubre d’estiu
de somni de bellesa,
amb el cos conformat
pel sol, la tarda plena,
per l’esperit del temps
que vessa, que prodiga
felicitat de ser,
llibertat, alegria.
Un mes com suplantat,
tal com barca perduda
en desconegut mar
on el tròpic perdura,
amb flors, delits, fulgors
d’encens daurat i rajos
un regal d’aquest cel
que amor vol suscitar-nos.
Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
plena d’encís, fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa
Un gran tràfec de trens, turbulència de sol,
ocells esvalotats que piulen, xerrotegen.
Després el suau lliscar del vagó a les vies,
l’espectacle imponent del finestral tot límpid.
Valls i boscos, flors i viles si s’ha tingut la sort
de trobar lliure un lloc ran l’ull que fa entrar el dia.
Verd, fronda atapeïda, deliciós el cel,
d’un blau safir intens amb dolça nata fina.
I el sol és el galant que fa música i ball
i tots els sentits fibla, com un joiós amant.
Van passant els paisatges, s’esmunyen estacions,
els túnels es traspassen, arribarem a port
mitjançant l’experiència de la natura intacta,
aliena d’humans, que sempre és sobirana.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura, Poemes del sol, Sonets
Gairebé mitjan juliol,
ràpid ha arribat l’estiu,
de cop hi som de ple enmig
sense ni haver-ho previst.
*
Estrepitosa calor,
por de fer cap al carrer,
perill d’insolació,
temps dels moviments més mínims.
*
Però jo ho desafio tot,
m’exposo a tota l’onada
de calor que ve de l’Àfrica,
sempre tinc una missió.
*
I no em puc quedar clavada
a la casa solitària,
vaig del meu món vegetal
de dret al mar a banyar-me.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Dia lent, ple de serenitat,
ha cessat la fiblada del sol,
mentrestant reposa alleujat
el jorn ampli, que fins troba consol.
*
Pensatiu, pot reflexionar,
sensitiu, s’acarona amb el vent,
potser plou i s’obre el firmament
mentre el temps resta suspès a l’aire.
*
Una treva d’aquest sol esplendent
que alimenta i fa esclatar la vida,
és diari, gairebé omnipresent,
però el sud canta també la pluja ardida.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del sol
Soc en un jardí
d’ombriva enyorança,
ple de fulles seques,
fonts abandonades,
però el sol persevera
entre escletxes d’arbres,
les heures s’enfilen
per troncs i capçades,
i en el cel serè
d’espurnes daurades
l’ardent primavera
àgilment hi dansa.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del sol, Poemes solars
Entre la força del sol, la mirada
entre les parpelles, cremants com les galtes.
I de l’ample món perfilo els contorns,
textures, colors, la translúcida aura,
tot el moviment que s’estén al temps,
l’harmonia càlida que commou com l’aire,
i la immensitat del cel canviant
que vetlla l’encant del profund amar-te.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes solars
Els rajos de sol esmunyen pertot
l’escalfor bullent ja de prop el març.
Anem de ple hivern, abrigats, coberts,
llargues samarretes per aïllar el fred.
*
Però ja lluu el dia rossa cabellera
que espurneja i crema i ens té al seu redós.
El seu múscul ferm endins ens fa petja
i em torno més bella i el cos se’m fa dolç.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes solars
Galimberti Sándor
Escalfa el sol encara de l’hivern,
arrecerat, més que a la primavera,
duu il·lusió de viure en un cel
de passió, de la salut més plena,
*
de salabror de l’aigua de la mar,
brau oceà que com amant s’anhela,
i cada passa sota el sol gloriós
fa respirar el paradís que emplena
*
l’extensa joia de viure i ser formós,
de fer girar en el seu gir la terra,
èxtasi encès que dota de sentit
*
l’oferiment de l’amorós planeta,
i que en la nit colpidora de lluna
eleva als astres la nostra transcendència.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes solars, Sonets
Corre l’aigua de la font,
el rajolí bombolleja,
el sol daura d’escalfor
tot el que el seu raig festeja.
*
Una carícia-delícia
entre l’aire de gener,
s’esperen taules, cadires,
i la gent les va prenent.
*
Un nou plaer descobert
ara que la vida és minsa,
ens hi endinsem de ple
i formem part del migdia.
Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes del sol
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 