Fosqueja aquest dia pròxim a la pluja,
sense hores marcades, penetrant i intens.
Una altra bellesa d’una verdor densa,
d’expectació d’aigua, d’esgarrif de fred.
Ginesta com festa vessa groc d’estiu,
s’estenen les heures, es gronxen els pins.
Recorrem el bosc amb el tren mullat,
vibrant al seu ritme vindrà la ciutat.
Publicat dins de Poemes, Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja
El dia és jove, de primavera,
s’entortolliguen tant flors com rams,
totes les plantes, els arbres tendres,
alcen les tiges al plugim blau.
Una carícia per l’ull que mira,
una delícia per respirar,
l’oxigen vibra, l’olor somia,
vessa la vida a gavadals.
El sol s’espera darrere els núvols
mentre la pluja penetra endins
la terra verge que nodreix fèrtil
el bosc ombrívol d’un moll matí.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja, Poemes del temps
De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.
Dia de misteri,
plujós i tapat,
la ciutat s’amaga
entre broma densa
sota el cel clapat
de núvols i esquerdes,
s’aguanta amb tensió
l’aigua que espurneja.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Dia lluent
entre núvols i vent,
resta inestable,
no sap si precipita
la puja plàcida
o intensa del mal temps
fins a sumir-nos
en aiguats impassibles.
El cel tan dens
de gruix tot uniforme
deixarà anar
els xàfecs d’aquest temps
que esplèndids alcen
la vida a tots els boscos,
els prats, les ribes,
la terra i els seus béns.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens
Dia tapat i clos en tu mateix,
un tens neguit traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant, anguniós i esquerp
d’algun impacte immers en violència.
Dia estrany que em fas fugir de tu,
greu i inestable, tot tu desconfiança,
el gris del cel metàl·lic és una arma
que pot ferir-te i ja te n’amenaça.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols
Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars
Plou fora de mi,
com sempre hi passa tot,
el dia és de mullena
i les cases s’embruten
i hi ha un desassossec
que duu fins a l’oblit
del món i d’un mateix
fins que el sol no es restauri.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la solitud
Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura
té
la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens
El blau del cel
com una seda fina,
immaculat,
amb lluentor de sol.
Penso amb dolçor
en l’home que sospira,
que viu i vibra
sota pluja a Estocolm.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 