Un dia en què plou i ara surt el sol,
el renou de gent, el tràfec brogent,
el meu cos s’activa i en pren l’energia.
Se sent el batec que impulsa la vida,
i jo agafo el tren cap a un destí clar.
El sol espetega, el cel és rou negre,
el rellotges marquen el migdia en punt,
i no sé d’on surt l’alegria meva,
la força que em dreça, tota joventut.
Trota viu el tren entre el bosc intens
d’atapeïts arbres, el cel va cedint
i el dens negre esquiu va obrint clarianes.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 