Category Archives: Poemes de la pluja

Plovisqueja

Posted on 7 Març 2021 | Deixa un comentari

Avui plovisqueja,

es neteja el món,

els carrers llueixen,

fa goig i llangor.

El cos es replega,

recerca una llar,

l’aire ploriqueja

pels cors isolats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pluja, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Dia mullat

Posted on 2 febrer 2021 | Deixa un comentari

Quant d’enyor

duu aquest dia mullat,

quin caliu

sentia estant amb tu,

joventut

que penjava d’un fil,

tota immersa

en el plor de la tarda.

Quin ardor

al teu cos conscient,

amb l’olor

d’aquell home que estares,

quant d’amor

i intimitat roent,

tu creaves

la vida inabastable.

Un no-res

sense pertànyer a tu,

buit pregon,

vida malaguanyada,

jo perduda, l’esdevenir incert,

el teu ésser

és l’únic que perdura.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols, Poemes per a M., Poemes per a un home

Saba

Posted on 23 gener 2021 | Deixa un comentari

En aquest temps fi

d’aire electritzant,

amb el cel cobert

del gris de la pluja,

la vida s’embruixa,

el batec s’encén,

brandegen les branques,

s’empaiten les fulles,

guspires de gotes

el rostre ens espurnen,

i del fons la saba

borbolla punyent.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens, Poemes solars

Renou

Posted on 19 Novembre 2020 | Deixa un comentari

Un dia en què plou i ara surt el sol,

el renou de gent, el tràfec brogent,

el meu cos s’activa i en pren l’energia.

Se sent el batec que impulsa la vida,

i jo agafo el tren cap a un destí clar.

El sol espetega, el cel és rou negre,

el rellotges marquen el migdia en punt,

i no sé d’on surt l’alegria meva,

la força que em dreça, tota joventut.

Trota viu el tren entre el bosc intens

d’atapeïts arbres, el cel va cedint

i el dens negre esquiu va obrint clarianes.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja, Poemes del sol

Oreig

Posted on 22 Agost 2020 | Deixa un comentari

vent palmeres

Avança una tarda de núvols,
llum grisa damunt verd estiu,
el bosc tot sencer espera pluja,
les arrels afuen l’instint.

I l’oreig es fa masculí
i en onades ve i m’acaricia,
i la pell s’estremeix de sensible
al seu toc de neguit insistent.

Del sol viu, xafogós i ardent
hi ha un canvi absolut d’energia,
on el cos defallia al migdia
ara s’alça i revifa plaent.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja

Pluja vinent

Posted on 22 Agost 2020 | Deixa un comentari

ginesta amb rosada

Fosqueja aquest dia pròxim a la pluja,
sense hores marcades, penetrant i intens.
Una altra bellesa d’una verdor densa,
d’expectació d’aigua, d’esgarrif de fred.
Ginesta com festa vessa groc d’estiu,
s’estenen les heures, es gronxen els pins.
Recorrem el bosc amb el tren mullat,
vibrant al seu ritme vindrà la ciutat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja

Matí moll

Posted on 14 Juny 2020 | Deixa un comentari

gat mirant la pluja darrere la finestra

El dia és jove, de primavera,
s’entortolliguen tant flors com rams,
totes les plantes, els arbres tendres,
alcen les tiges al plugim blau.
Una carícia per l’ull que mira,
una delícia per respirar,
l’oxigen vibra, l’olor somia,
vessa la vida a gavadals.
El sol s’espera darrere els núvols
mentre la pluja penetra endins
la terra verge que nodreix fèrtil
el bosc ombrívol d’un moll matí.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja, Poemes del temps

Mormol

Posted on 10 febrer 2020 | Deixa un comentari

dia de vent i pluja dona noia paraigua destrossat

De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes del temps

Pluja

Posted on 23 Juliol 2019 | 3 comentaris

pluja paraigua baix

Dia de misteri,
plujós i tapat,
la ciutat s’amaga
entre broma densa
sota el cel clapat
de núvols i esquerdes,
s’aguanta amb tensió
l’aigua que espurneja.

3 comentaris

Publicat dins de Poemes de la pluja

Cel dens

Posted on 5 Mai 2019 | Deixa un comentari

nuvolada

Dia lluent
entre núvols i vent,
resta inestable,
no sap si precipita
la puja plàcida
o intensa del mal temps
fins a sumir-nos
en aiguats impassibles.

El cel tan dens
de gruix tot uniforme
deixarà anar
els xàfecs d’aquest temps
que esplèndids alcen
la vida a tots els boscos,
els prats, les ribes,
la terra i els seus béns.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens