Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.
Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses punyents i sentides.
Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,
a recer de l’amor mormolant.
Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets
Dins el tren, tot nit,
el dia es replega,
cansat somieja,
arriba a la fi.
Tempera l’angoixa,
el motor fuent
atura el seu ritme,
el temps lliga amb cingla,
i demà és tan lluny!
Ha de transitar
sencera la nit,
gravitant, profunda,
del tot exposada
a ser esquinçada
per l’ull del matí.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit
Surto al vespre fi, textura de perla,
tènue llum filtrada amb tamís d’amor,
soc una princesa polida i serena,
+
vaig traspassant l’aire net i enardidor,
tot és el meu regne, carrers que camino,
cel amb què respiro, estrelles, fulgor,
+
el meu cos és àgil, i el meu pensament
cabdella misteri i immens encanteri
de nit que espurneja, firmament en flor.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars
Sota l’influx de la lluna
volto pels carrers callats,
camino movent silenci
enmig l’aire espurnejant.
*
Se senten cruixir les passes
camejant entre les fulles,
plouen des de dalt els arbres
generosos de fortuna.
*
Tot l’espai és olorós
de fonda natura i terra,
les llums tan tènues obren
vies d’ambre en la serena.
*
Un tast de vida ancestral
en la màgia mormolada,
endinsada en el misteri
que la densa nit entranya.
*
Tot al voltant es respira
l’encís de la tendra nit,
somiant en la dolcesa
faré el trànsit cap al llit.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
El nostre sud estès en el no-res,
les llums titil•len lleument en la foscor,
hi ha entrat de ple tot l’espai sideral,
sense cap vida, sols silenci suspès.
A les vuit és ja l’alta nit dels astres,
la lluna freda, el cel com un mirall,
desistiment que sobreïx de l’ànima
copsant que la tendresa és sols humana.
Calla la nit
polida i sola,
passen els trens
i els transeünts
de darrera hora.
La nit ja sap
tot esperant
que éssers nocturns
l’habitaran
fins a l’instant
que el sol lustral
surti de clova.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la solitud
De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.
Carta LA LLUNA de tarot italià antic
Molt Bon Any Nou des del fons de la nit,
transitant límpida cap a una nova era,
duu lluentor al xarolat vestit,
porpra daurada damunt les suaus parpelles.
I va fluent, joiosa i somiosa
cap al cantell d’un temps ja fonedís,
just travessar-lo prendrà consciència nova
de las tendreses d’amor de l’avenir.
Anirà amunt camí de les estrelles,
tot enviant-nos alens de paradís.
Publicat dins de Poemes d'Any Nou, Poemes de la nit
El vent festeja la nit tan forta i jove,
ella és alegre, ell intens, ardorós,
l’atura àgil, ella es tomba xamosa,
ell va a besar-li els seus llavis en flor.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la nit
Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 