Dins el tren, tot nit,
el dia es replega,
cansat somieja,
arriba a la fi.
Tempera l’angoixa,
el motor fuent
atura el seu ritme,
el temps lliga amb cingla,
i demà és tan lluny!
Ha de transitar
sencera la nit,
gravitant, profunda,
del tot exposada
a ser esquinçada
per l’ull del matí.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 