El nostre sud estès en el no-res,
les llums titil•len lleument en la foscor,
hi ha entrat de ple tot l’espai sideral,
sense cap vida, sols silenci suspès.
A les vuit és ja l’alta nit dels astres,
la lluna freda, el cel com un mirall,
desistiment que sobreïx de l’ànima
copsant que la tendresa és sols humana.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 