Category Archives: Poemes de desamor

Aquí resto

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Ple de placidesa
es desvetlla el dia
mentre vaig fent via
cap a l’estació.
I vaig pensant mentre
en els meus secs somnis,
on hi soc d’incògnit,
tots buidats d’amor.
Escalfor i bellesa
sempre em són furtades.
Jo espero, ja al somni,
trobar-hi caliu,
un bon esmorzar
de pastisseria,
en un local càlid
prendre-hi un bon cafè,
però només hi ha
una llarga cua,
herbes aigualides,
i per menjar resten
galetes pansides.
No hi ha tampoc taules,
i ara el fred penetra
per cada un dels angles.
Soc a una ciutat
del nord, que sé bella,
no en recordo el nom,
ningú no sap dir-me’l.
Hi ha d’haver un palau,
punt de referència,
de bellesa excelsa,
però mai no hi arribo.
Cada cop més m’erro
i més me n’allunyo,
sense intuir el centre,
just en uns darreres,
a la perifèria,
sense cap ressò
ni hàlit de dolcesa.
Sola, decebuda,
ja plena d’angúnia,
per sempre aquí resto,
i res no m’indica
el camí que cerco.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança

Llum i ombra

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari


Davant meu, al tren, una ballarina,
braços, pit al vent, de piquets les mitges,
vestida de negre, sostenidors roses,
venes a les mans sensibles, formoses.
La cara esculpida, l’arracada mòbil,
el cabell estès, serrell al front jove.

I frunzeix els llavis, tota ella luxosa
d’una senzillesa desada i absorta.
Jo em sento a mi, d’hivern abrigada,
mig suant, tancada sota de l’abric.
Soc pesant, soc rígida, de bellesa opaca,
sense confiança en cap meu talent.

Apagat dissabte en què cruixo, peno,
i sense esma treno viaranys, camins.
M’he fallat avui sense anar a piscina,
el cabell dubtós de neteja i gràcia,
el vestit d’ahir, que vaig fer suada,
amb l’ànima als peus per tanta mancança.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes de desamor, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa

Inutilitat

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Quanta inutilitat,
els homes que he volgut,
quanta pèrdua de mi,
restant amb les mans buides,
quant poder han volgut
exercir sobre meu,
quant de dolor, quant plany
tot fent-hi resistència.
El món és molt més cruel
que el que un dia vaig creure,
i com ha estat fal·laç
l’amor en què jo creia,
he hagut de viure molt
per veure’n el parany,
tan sols una fal·làcia
usada per sotmetre’m,
amb què no he combregat,
contra el que m’he tornat,
i ha arribat, implacable,
el càstig, la condemna,
tot i que he reeixit
per seguir embolicant-me,
amb ferma convicció
que l’amor és miracle.
Mai no he creat distància
des d’on jo defensar-me,
mai no he pensat que
l’altre podria ser enemic.
És sols la meva errada
de deixar-me ferir.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Perill

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

I t’he vist
tan desvalgut i pobre,
amb els ulls
abocats a l’abisme,
que s’ha obert
dintre meu la ferida
d’estimar
qui és desemparat.

Però en tu
hi nia el teu perill,
destructiu
per tu mateix i els altres,
i és així
com he de defensar-me:
no entendrint-me,
rebre, no sols donar.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud

Cap xiscle

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

No hi havia cap xiscle estrident,
tot restava en l’absoluta calma,
la guerra amb les ferides roents
en un tancat intern recolzava.

No hi havia desconsol ni planys
ni parpelles ni galtes mullades,
sols l’immens cabal d’aigua, salat,
batzegava en un pou de fondària.

No hi havia esclats de desesper,
el cos tornejat era en silenci,
sols el dolor encès i ensagnat
corroïa vísceres i nervis.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Terra caragirada

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Giovanni Bellini

Vull una magrana oberta
amb les seves llavors grana,
per xuclar-ne tot el suc,
el seu teixit escarlata.

Perquè em torni l’esplendor
que amb els anys perdo, i s’acaba,
algú ple d’emoció
pel meu ésser, llavor i arbre.

Li tornaré la passió
amb les meves flors boscanes,
els efluvis, les carícies,
els fruits que duc i s’empaiten.

Però el meu voler no té lloc
en terra caragirada,
amb mi n’he de tenir prou,
així lliure, altre cop sana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes de la solitud

Desamor

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Tinc gravat al cor tot el desamor
que pot dur un estigma.
Els somnis terribles de totes les nits
obren les ferides.
I és en la vigília que he d’apaivagar
l’angoixa que em fibla.
No puc respirar i el dolor punxant
va obrint noves vies.
Tot el dia provo refer l’equilibri
i així vaig sortint-me’n.
M’abandona tot, sense rellevància
el món no em fa lloc.
La meva passió, el desig d’amor
constantment fracassa.
I en el desamor absolut que em marca
comença la mort.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la solitud

Nova entrada

Posted on 27 febrer 2025 | Deixa un comentari

MalcolmT. Liepke

Estàtica de nou,
cara al teu egoisme,
així em veig, sense goig,
els dies que vindran,
que m’arrabassaràs
vers el teu benefici.

Així és com ha estat sempre,
però encara t’he permès
que furguis al meu temps,
sense que ja en disposis.
Sense que donis res,
ni just pronunciant gràcies.

Les persones que fórem,
gens el temps ha mudades.
Jo em dono per comprendre,
per tornar-me més sàvia.
Sabent que em decebràs
et brindo nova entrada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió

Aquella passió

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Kelly Petrie

Aquella passió parlava de mi,
tan sols de mancances, d’arrelar en algú,
vertical crear-me, alçar tot un món
amb mútues potències, foc alimentant-se.
Va neixe’m l’amor sobtat, com un mar,
fondo fins l’arrel, tendresa esqueixant-se.

Dolor furient fou la negativa,
la burla, l’escarni, l’abandonament.
Simplement, no-res i daga clavada.
Ben bufetejada, sagnant del costat
a raig, sense embena, vaig plegar els parracs.
No sé encara com dreta m’aguantava.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió

País remot

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Allò va passar a un país remot
dins d’una foscor esfereïdora.
Va ser en el temps de la joventut,
on el meu amor fet d’ardor cremava.
I es va desplegar tot just a frec teu,
en l’abrupte pol del teu rígid signe
-tu incommovible-, ventant negativa,
aquesta duresa colpejant sens fi.
Ets només aquell qui vaig estimar
amb tot el punyent del meu ésser jove,
amb una tendresa que en mi fulgurava,

amb un vast dolor de fera ferida.
Sí, un gran amor cara al teu cinisme,
allà on rebotava, on jo em dessagnava.
Uns motius risibles, sòrdids, egotistes
feien deturar-te, frenar el meu embat.
Així era, a l’alçada de tanta indigència
a un país remot desfet, escolant-se.
Així el patir del gran terratrèmol,
allà on tremolàvem, cada un a un planeta.
I al teu fons, terror de viure, d’amor,
dallant tots els brots vitals que esclataven.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió