Els vestits estesos damunt de cadires,
el menjador ple de bruses, faldilles,
tot són robes fines de viure estiuenc.
No em fa lloc l’armari a tant teixit gràcil,
sedes, cotons, llins d’exòtics cosits,
colors escollits, estampats tot auris.
M’agrada envoltar el meu cos de riques
robes exquisides, de càlid abraç,
fent-me atractiva de cop al mirall.
Doncs, substitueixo l’abraçada humana
de tant temps mancada, o bé refusada
pel meu clar voler, que no troba casa,
ni repòs ni escalf, ni allò que li manca,
i les bones robes són bondat portable.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 