I forceja amb mi la mar
persistent, esbiaixada,
l’empeny l’aire de ponent,
un colós tan brau com l’aigua.
Dintre el seu cos de neguit
se m’enduu de gairell, fada
que em porta de sorra endins
a molts metres de distància.
El vent li talla un vestit
que en grans farbalans s’enlaira,
voleia en progressió,
cau damunt la pell sobtada.
M’esquitxa els ulls que contemplen
extasiats el seu blau magne
infinit, punyent, benigne
fins que l’aire torna a alçar-la.
Per sempre ets delitosa,
mar que t’expliques, concisa,
al vaivé de les grans forces
sense pretendre ferir-me.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Estic sola a la platja… escoltant “Living room songs” del músic islandès Olafür Arnald i els teus poemes són el complement perfecte. Em commouen i em connecten amb l’espai i el moment, tot adaptant-se al ritme de les ones, dels núvols que s’empaiten i dels sons eteris…
Gràcies per escriure!