Telèfon

Al fons de tot, quan calles al telèfon,
noto rabent la teva feroç crítica,
ben soterrada però del tot evident,
i sé que creus que allò que jo em gasto,
tot el que visc, és el que et dec a tu.
No saps l’abast de la meva rialla,
de la tristor que se m’atapeeix,
ni de la fonda, glaçada indiferència.

(Acte 1)