Al fons de tot, quan calles al telèfon,
noto rabent la teva feroç crítica,
ben soterrada però del tot evident,
i sé que creus que allò que jo em gasto,
tot el que visc, és el que et dec a tu.
No saps l’abast de la meva rialla,
de la tristor que se m’atapeeix,
ni de la fonda, glaçada indiferència.
(Acte 1)
Publicat dins de Poemes ombrívols
Es va alçant la ciutat
minsa i desgavellada,
amb habitants ansiosos
pel temps de tancament.
Mesos sense abraçar-se,
l’amor embotornat,
cada camí tallat,
exclosa escapatòria.
Reclosa amb pany i clau,
ben lenta es deixondeix
de l’era carcerària,
captiva, sense alè,
ciutat buidada al ple,
com una illa fantasma.
Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament
Em deixava el mar fendir la seva aigua,
turmentosa, espessa, en aquell confí.
Jo incauta arribava, ràpid me’n desfeia,
en l’immens perduda, amb naixent neguit.
Anhelava terra, la platja allunyada,
i el blau que extasiava torçava en perill.
Animal terrestre, fragilíssim, d’aire,
lluitant amb mar brava temia sucumbir.
Publicat dins de Poemes del mar
S’eleva àlgid aquest dia d’agost
esponerós de verd i florits arbres,
estrany estiu, tot pla, rases vacances,
sense arriscar-se, sense eixir del confort.
Cal redreçar l’energia dels dies,
traçar camins entre coent calor,
donar valor al temps que ara se’ns lliura
sense viatges i sense anar al galop.
Feta de temps, cal que empleni l’espai
que just conté, amb la meva energia:
tres coordenades, base de tota vida.
Equilibrar-les ha de ser el meu mester,
sigui aventura o sigui bruixeria,
o el quotidià camí de l’anar fent.
Henry Fuseli
No tinc ni un sol son plàcid.
Sempre perdo el meu fill en els somnis feixucs,
o em traeix, i l’angoixa fibla tota la nit.
Ni un sol somni plaent on hi hagi algú que em triï,
m’adreci una carícia, faci el món complaent.
Amb el dolor em desperto, com si fos atuïda,
i així la meva vida és l’esforç de reeixir.
De dia, tot precari, improviso el meu viure,
cerco diàries fites, belles, de matí a nit.
Publicat dins de Poemes, Poemes d'una mare, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 