
Ets la matèria del somni,
mar blau meu, sempre entranyable,
milions d’estels enjoien
la teva pell argentada.
S’esvaeix tota cabòria
endins la teva carícia
meravellosa, absoluta,
d’aquell amor que es somia.

Ets la matèria del somni,
mar blau meu, sempre entranyable,
milions d’estels enjoien
la teva pell argentada.
S’esvaeix tota cabòria
endins la teva carícia
meravellosa, absoluta,
d’aquell amor que es somia.
Publicat dins de Poemes del mar