Dia tapat i clos en tu mateix,
un tens neguit traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant, anguniós i esquerp
d’algun impacte immers en violència.
Dia estrany que em fas fugir de tu,
greu i inestable, tot tu desconfiança,
el gris del cel metàl·lic és una arma
que pot ferir-te i ja te n’amenaça.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols
Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.
I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions
Ja no només suro, just avui m’enlairo
a prop de la terra amb ales alades,
envoltada d’arbres.
Tot en equilibri, avui els ulls lluen
en l’aire que flota en transparents volves
d’energia pura.
Com closes crisàlides en el vent desades,
tendra joventut duen concentrades,
com vols de futur.
Publicat dins de Poemes solars
I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.
Publicat dins de Poemes, Poemes del sol, Poemes solars
Tot em torna
més solitària
sense esperança
en un cercle de temps.
Tot em porta
a un lloc obert
d’aire escampat
d’il·lesa llibertat.
Tot em duu
a crear arrels
lligams estrets
amb nous éssers i indrets.
Publicat dins de Poemes, Poemes ombrívols
Sec feliçment
en el seient del tren
amb el sol que omple
tots els espais que toca.
Penetra dens
la calor se’ns emporta
a somnis plens
d’un paradís real.
Un enlairar-nos
i després tocar terra
en aquest trànsit
fins arribar a ciutat.
La terra és
tant quimera com feina,
tirar endavant
amb somnis i treballs.
Publicat dins de Poemes dalt del tren
Nit de dijous, ciutadana,
a punt el concert de jazz
dintre una cova vermella,
un dimoni hi farà cap?
Però hi apareix una orquestra
d’una tribu no infernal,
crea intimitat calenta
penetrant i sexual.
Reivindica la potència
més humana i més carnal,
la gent s’hi lliura sencera,
en colla o individual.
El dimoni d’aquesta era
s’ho mira fastiguejat,
si no hi ha odi i violència
no veu per enlloc maldat.
Publicat dins de Poemes, Poemes del jazz
En un pla de temps del tot aliè al meu,
rectangles d’arestes al no-res sospeses,
existia algú observant-me els passos,
ben conscient de mi, jo closa en l’absència.
En un moment àvol, quan jo divagava,
comprava regals, tiquets de teatre,
va profanar l’àmbit on jo habitava
i em va prendre l’or, monedes corrents
que col·leccionava, i va deixar feixos
desfets de deixalles, de capses obertes,
com jo esgarrifades. Així he sabut
una altra vegada la fragilitat de la meva casa,
del meu cos frangible, de la por estancada,
de la solitud, pura bufetada,
que tot pot ser pres, tot arrabassat
sense cap entranya, que cal defensar-se.
No pas viure als llimbs, sinó amb vigilància.
Publicat dins de Poemes ombrívols
S’esmicola el dia
en volves de núvol
esfilagarsades,
que es van esvaint.
No el puc aprehendre
si no és plantant-hi
el meu fruit formós,
que hi arrela i grana.
Publicat dins de ., Poemes de l'esperança, Poemes solars
Somio amb tu des l’alba del temps,
un cos intens per escalfar fredor
per ocupar el meu espai mancat,
balder al llit i a tot el meu contorn.
Tot el meu ésser crea en tu sencer
tot l’art major que fas sorgir de mi,
i tu em regales el vibrant de la nit,
el sol ixent dels teus llavis d’ardor.
Tot estremint-te endintre, fins al cor,
irromps en mi fins al clos de l’amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 