Arrels

Posted on 5 Mai 2019 | Deixa un comentari

arbre penjant arrels 000000

Tot em torna
més solitària
sense esperança
en un cercle de temps.

Tot em porta
a un lloc obert
d’aire escampat
d’il·lesa llibertat.

Tot em duu
a crear arrels
lligams estrets
amb nous éssers i indrets.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.