Daily Archives: 5 Mai 2019

Fosqueja

fanal enmig del cel

Llums encesos
en càlides estacions
quan el dia
fosqueja de dolç vespre,
un blau tènue
transparent i olorós
just s’enjoia
amb la lluna i estrelles.

De nit

dona espantada al llit noia 000000

Soc aquest bolic
que s’ajeu de nit
suós i pesant,
fatigós de somnis.

Humana olor,
humana tristor,
cabdell de pesars
arran l’esperança.

Una força fèrria
per seguir existint,
amb el patir antic
donat ja a la mort.

Iceberg

iceberg 000

A cops sento la mort
sotjant el meu voltant,
pitjant dins de l’angoixa.

Abisme i solitud
tan descoratjadora
que m’atueix i em colga.

Emergeixo de nou
i em barrejo amb humans,
la meva espècie i ombra.

I refaig l’iceberg,
la part del capdamunt,
de l’ésser que s’enfonsa.

Brasa

FOC DE BRASA 2
Que troni i que llampegui
i que el xàfec s’emporti
el dolor que batega
intens dins de l’obaga
encès amb foc de brasa,
tortura lacerant.

Cel dens

nuvolada

Dia lluent
entre núvols i vent,
resta inestable,
no sap si precipita
la puja plàcida
o intensa del mal temps
fins a sumir-nos
en aiguats impassibles.

El cel tan dens
de gruix tot uniforme
deixarà anar
els xàfecs d’aquest temps
que esplèndids alcen
la vida a tots els boscos,
els prats, les ribes,
la terra i els seus béns.

Penyora

sol d'estiu i roselles000jpg

Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.

Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.

Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.

Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.

Defalliment

cos dona noia trista trencada desfeta pintura Max Gasparini (20)
L’amenaça del dia
circumda en totes formes,
o és la interna encesa
d’un meu motor maligne.

Defalleixo en fer front
a aquest horrible espoli,
a agressions contínues
que enfonsen i anihilen.

I el terrible botxí
que va decapitar-me
corroeix nits i dies,
em deixa corsecada.

Dia calm

llac sebu nenúfars

Avui és calm
el dia que m’habita,
sento dolçor
del raig tebi de l’aire
calent d’un sol
que formós vivifica
la pau estesa
d’un diumenge de maig.
Un dia dens
que va omplint-me la vida
per enlairar-me
altre cop i planar,
a plenes mans
m’arriben les carícies
que avui jo rebo
i deso per lliurar.

Amenaça

núvols al cel damunt arbres

Dia tapat i clos en tu mateix,
un tens neguit traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant, anguniós i esquerp
d’algun impacte immers en violència.
Dia estrany que em fas fugir de tu,
greu i inestable, tot tu desconfiança,
el gris del cel metàl·lic és una arma
que pot ferir-te i ja te n’amenaça.

Goig

FLORS D'ESTIU AL BOSC

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.

I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.