Nosotros

manel-morueta-i-carme-cabus-a-basilea0980896000000

Manuel,

Hemos vivido
en huecos recónditos y violáceos,
hemos vivido en huecos
tensos y encarnados
donde sólo hemos existido nosotros
ignorados e ignorando.

Sol

sol-destiu-i-roselles000jpg

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.

Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.

Cel·la

dona-noia-amoinada-000000-0000002

El dolor,
el centrat de l’agulla,
clou el cor
en una cel·la obscura,
com podré
relaxar l’entrecella,
com la pau
vindrà a fer en mi la plena.

Cavallets

 

cavallets-de-fira-65456000

Giraven els cavallets de fira
entre els arbres florits de l’estiu,
colors i miralls en correntia
entre el tomb circular de l’encís.

Una tarda de claror expandida
filtrada per joia en moviment
on tota la infantesa resplendia
amb el trot alegre i fugisser.

Mar gravitant

escuma-al-mar-2146t45000aaa

Mar nuosa com la fusta,
mar espessa i incendiada
pel sol, tota desmesura,
de porpra amb vertigen d’ala.

Mar, moviment que gravita,
mar d’avenc i roca abrupta,
espurnes saliva blanca
salvatge i plena de fúria.

Mar de llenguatge rugent
mar de força inconeguda,
un fondo neguit habita
en la teva pell de lluna.

Raig de sol

gat envoltat de papallones 000

I com s’enriolen
els ocells als nius,
i com l’esquirol
mou la cua alegre,

com, xamós, el gat,
s’ajassa a l’estiu
ple de papallones,
i flors matineres.

I amb un raig xiroi
el sol va besant
cada animaló
i cada poncella.

Estiu

barcelona terrassa cafeteria plaça reial 000000

Devessall de calor
que cau del firmament,
cel transparent
on el sud s’emmiralla,
l’abelleix el riure
sensual i plaent
del viure lent
de la mediterrània.

Cap al tard

capvespre magnífic 000

Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.

Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.

Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.

Fites

boia al mar 000

Passa l’estiu
ple de Rússia i vacances,
tot l’increïble
que sola he aconseguit.
Sols el present
té l’emoció tancada,
el buit m’esguarda
amb vertigen d’abís.
I els sons de nit
són feixucs i són ardus,
fidels refracten
la manca de consol,
i el dia s’alça
i les fites esguardo
de salvavides
amb què arribaré a port.

Cap vent

dona noia d'esquena a la finestra blanc i negre 000

No arribarà cap vent
a la xafogosa ànima,
compacta i replegada,
amb artèries inflades,
ni vindrà cap consol
per tornar-la a la gràcia.
Feixuga i atuïda,
mirarà el temps com passa.