
Manuel,
Hemos vivido
en huecos recónditos y violáceos,
hemos vivido en huecos
tensos y encarnados
donde sólo hemos existido nosotros
ignorados e ignorando.

Manuel,
Hemos vivido
en huecos recónditos y violáceos,
hemos vivido en huecos
tensos y encarnados
donde sólo hemos existido nosotros
ignorados e ignorando.
Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.
Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars

El dolor,
el centrat de l’agulla,
clou el cor
en una cel·la obscura,
com podré
relaxar l’entrecella,
com la pau
vindrà a fer en mi la plena.
Publicat dins de Poemes ombrívols

Giraven els cavallets de fira
entre els arbres florits de l’estiu,
colors i miralls en correntia
entre el tomb circular de l’encís.
Una tarda de claror expandida
filtrada per joia en moviment
on tota la infantesa resplendia
amb el trot alegre i fugisser.
Publicat dins de Poemes de les estacions

Mar nuosa com la fusta,
mar espessa i incendiada
pel sol, tota desmesura,
de porpra amb vertigen d’ala.
Mar, moviment que gravita,
mar d’avenc i roca abrupta,
espurnes saliva blanca
salvatge i plena de fúria.
Mar de llenguatge rugent
mar de força inconeguda,
un fondo neguit habita
en la teva pell de lluna.
Publicat dins de Poemes del mar

I com s’enriolen
els ocells als nius,
i com l’esquirol
mou la cua alegre,
com, xamós, el gat,
s’ajassa a l’estiu
ple de papallones,
i flors matineres.
I amb un raig xiroi
el sol va besant
cada animaló
i cada poncella.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars

Devessall de calor
que cau del firmament,
cel transparent
on el sud s’emmiralla,
l’abelleix el riure
sensual i plaent
del viure lent
de la mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions

Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.
Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.
Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.
Publicat dins de Poemes de la tarda

Passa l’estiu
ple de Rússia i vacances,
tot l’increïble
que sola he aconseguit.
Sols el present
té l’emoció tancada,
el buit m’esguarda
amb vertigen d’abís.
I els sons de nit
són feixucs i són ardus,
fidels refracten
la manca de consol,
i el dia s’alça
i les fites esguardo
de salvavides
amb què arribaré a port.
Publicat dins de Poemes ombrívols

No arribarà cap vent
a la xafogosa ànima,
compacta i replegada,
amb artèries inflades,
ni vindrà cap consol
per tornar-la a la gràcia.
Feixuga i atuïda,
mirarà el temps com passa.
Publicat dins de Poemes ombrívols