Nit compacta

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Collia a mans en flor l’oferiment del dia,
les negres nits d’insomni quedaven ja endarrere,
soterrades pels sols, alienes pluges,
fins que el dia girava amb les clarors enceses


cap al capvespre lent que ja es respirava
fins arribar a la nit ficada dins la casa,
la violència roja latent i carregada
que mantenia al pit el vòmit de l’angoixa.


I la nit es vessava compacta com la pedra,
una arma carregada de mica en mica occint-me,
entre les llums elèctriques la sang vulgar corria.


Amb la mà tremolosa unglejava una escletxa
a la porta tancada, on la negror regnava,
amb la nit aguaitant-me llunyana i enemiga.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Sonets

Malson

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

En sagnants nits terribles perdo la faiçó humana
quan apareixen monstres que no puc derrotar,
i les pors més temibles m’engalzen i em tenallen,
en tenebra espantosa el malson m’ha colgat.

El cos esgarrifat, la raó esquarterada,
m’estavello esglaiada en l’horror paorós,
i xisclant dins del pànic els ulls se m’esbatanen,
la foscor angoixosa em sostreu de qui soc.

Amb el cor violent veig retalls de contorns,
el neguit de l’ofec a poc se m’apaivaga,
s’esvaeixen figures de dimoni en l’entorn.

Esfereïda encara estenc la consciència,
ara reculen monstres en mesures i graus
i retorno a la terra, bleixant i batallant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones, Sonets

L’estiu

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

L’estiu és un mar calent, una escalfor que es propaga,
un aire suau i breu que enjogassat s’enrialla.
L’estiu és camí de camps, camí de bosc de pinassa,
a frec espurneja el mar de sol roig i exuberància.

L’estiu és tarda punyent que fa enrojolar la cara,
ferma el cos i el sentiment de desig feliç d’un altre.
L’estiu és temps de cremor, finestres on corre l’aire,
esclat rialler, sentor de joventut començada.

L’estiu és respir profund a tocar de flors i astres,
la festa del temps nocturn ple de jocs i de besades,
passió que no s’esmuny quan la tardor fa la passa.

L’estiu és essència al ple de frisances i trobades,
de cruixits de seda al cel, de sentides serenates
i d’estremiments de pell d’una vida inacabable.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars, Sonets

Murada

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Calor i calor i ampla solitud
en aquest poble d’interior sens mar,
enmig la brisa se sent tan isolat,
amb el desert assetjant-lo en rotllana.

Aquí s’eleva la murada romana
de pedra eixuta per llargs milers de sols,
s’arrela a terra, civilitat nostrada,
els arbres mouen, eterns, fulles i sons.

Soc una dona de l’inici dels temps
arrels endintre de terra assolellada,
mig com un mite, sense clan, sobirana.

Així de lliure, com deessa d’antic,
així d’humana d’una molt vella estirp
friso en la tarda per la passió enclaustrada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de les estacions, Sonets

Déus

Posted on 20 Desembre 2020 | 2 comentaris

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del mar, Poemes solars, Sonets

Estiu

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Tinc dins del cor la llavor de l’estiu
servant la joia del més elevat viure,

el mar en ones sencer ve a delir-se,
la nit transpira una essència d’or.

Al seu flanc ros el lleó hi fa vida,
del seu rugit n’emana la calor,

al seu ferm pit les passions hi habiten
i s’hi mantenen en tota estació.

Així llavors i el lleó de l’estiu
servo al meu cor ple de dolls de desitjos,

vessant suor com traspuant amor
de tot l’ardor que al més endins em vibra.

I visc d’aquest desig que em sobreïx
on el cabal de sang hi fa nodrida.

Només em cal que els astres de la nit
tots s’arrenglerin per desterrar ferides.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars, Sonets

Encesa

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.


Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses punyents i sentides.


Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,

a recer de l’amor mormolant.

Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets

Cor

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ha passat llarg el temps i t’has fet més present

i el cor que em vas trencar segueix esmicolat

i no ha arribat al ple la meva vida escassa.

Han passat quaranta anys i l’home que vas ser

perenne m’acompanya al temps intemporal,

i en sento la fragància, el seu desplegament

i el bategar del cor quan el meu cor també

havies conjuntat i glatia a tot l’ample

al més alt palpitar.  Avui no el sentiries

i ja no queda temps ni amb una altra vida.

Mai no hi hagut res més enllà del nostre amor

en l’espai que vam ser, gravitant com un món.

Un futur resplendent d’estudis i de temps,

joves del tot conscients que érem joia brollada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home, Sonets

Relat

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

S’ha perdut ja la teva rossa imatge

que va poblar les nits, el ball de vida,

que em va tibar de forma irresistible

a entrar en el magma que indòmit t’incloïa,

*

quan amb la teva bellesa donaves

dimensió i intensitat al temps.

quan jo era dins la teva fondària

i el meu desig espetegava en tu.

*

Vaig conèixer aquelles nits la riquesa

del teu cos constituït per llum d’astres,

l’olor fragant del teu cabell de blat,

*

el fast tan dens de les teves carícies,

mentre en rodar la terra ens conduïa

a cadascú al seu país i relat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets