Nits vermelles

Posted on 30 Mai 2021 | Deixa un comentari

Et nuaré a la tempesta i al llampec

i vindré amb tu a pouar les estrelles del fossar.

Nits vermelles d’alats cors bategants,

nits extenses damunt el salvatge mar.

*

Perquè la teva abraçada en arribar

no perdi la fragància ni el besllum,

perquè la volta celeste de la teva mà

torni a fer-me d’aixopluc nocturn.

*

Naixia el lleopard enmig del cel romput

del teixit ben badat i tendre de la carn,

i obria pas en mi el teu sexe cabal

i del teu crepitar sorgia dins meu la lluna.

*

En les nits sexuals vibrants sobre el teu llit

s’alçava la marea i tronava l’oceà,

i el meu foc s’empeltava del teu cos en mi ungit

i el cel descarregava la fúria i el mannà.

*

Pel camí de la nit petjades de nacre i flors

venien a reposar al costat del meu foc roig.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a B.

Tants camins

Posted on 30 Mai 2021 | Deixa un comentari

No sabia que tu eres el príncep blau;

tants camins vam fer junts, agafats de la mà

penjats de l’altra espatlla sota el sol poderós.

*

No sabia que amb tu tenia al meu davant

la més gran descoberta, l’aire d’aquell amor

de cos fort i grandiós, de temps polit i alat.

*

No sabia que amb tu removia el licor

i en preníem el pòsit, aquell més condensat,

i ens movia els cabells un vent mai no fressat.

*

No sabia que amb tu caminava el camí

únic, mai més trobat, que anava cap a mi,

amb el cos motllurat al teu cos i al teu art.

*

No sabia que amb tu era a la foneria

que aliava el meu metall amb tu, ja de per vida,

un foc inusitat que crema en mi i respira.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home

Lletres llatines

Posted on 23 Mai 2021 | Deixa un comentari

I hi ha un sacseig

davant de la llibreta,

el ritual

d’obrir-la per un full

tot blanc, polit

on escriure-hi les lletres,

les que conformen

el meu llenguatge humà.

*

Lletres llatines

d’aquesta part de terra,

estimadíssimes,

preses al meu amor,

substrat riquíssim

de sentiment i pensa

amb que perfilo

aquest ésser que soc.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes solars

Salvada

Posted on 23 Mai 2021 | Deixa un comentari

Mai no he tingut on anar,

mai ningú amb qui comptar,

per això m’he tirat al buit,

ja que sobre el buit vivia.

*

Com ha sigut de costós

arriscar-se a sobreviure.

*

Una herència m’ha salvat

al darrer tram de la vida,

així he pogut ser més lliure,

prescindir del que no cal.

*

Com ha sigut de sortós

poder folgadament viure.

*

I així he pogut estendre

el meu ésser per països

i n’he tornat transformada,

quanta riquesa exquisida.

*

Com he sigut de feliç

vivint molt més que una vida.

*

Així he pogut sortejar

crisis de l’economia,

pujar el meu fill amplament

triant i no sent captiva.

*

Com he suplert el suport

de tot el que no tenia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars

Magnífiques

Posted on 21 Mai 2021 | Deixa un comentari

Ens hem fet grans

i seguim sent magnífiques,

tota la força

ens vibra ferma endins.

*

Ara que s’obren

fronteres i països

prendrem la vida

solcant-la sense fi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes per a dones, Poemes solars

Ja en sortim

Posted on 20 Mai 2021 | Deixa un comentari

Sortim del gran passadís negre,

sense horitzó, isolat, clos,

amb temor de la malaltia,

males notícies, sempre pitjors.

*

Aixequem cap, s’obren fronteres,

Sant Jordi és ple de llibres, flors,

la primavera desborda ferma

l’engavanyat hivern reclòs.

*

S’obren els marges de tots horaris,

els carrers presos, hi ha gent pertot,

sales de festa, concerts, cinemes,

*

mercats, terrasses s’obren de nou.

I jo ja penso els meus viatges,

tornar a reviure a fons qui soc.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes solars

Camí de ciutat

Posted on 20 Mai 2021 | Deixa un comentari

Francisco Ribeiro

Dins de l’espai i el temps,

així el tren sobre vies

amb mi a la finestra,

on espetega el sol.

*

Lenta avança la tarda,

gran és l’àrea boscana,

farcida de turons

i valls sota el cel auri.

*

Vaig camí de ciutat

oberta i arreglada,

si bé l’angoixa plana

a tots fondals i afraus.

*

És per l’isolament,

vida seccionada

d’allò que més amava,

que l’odi m’ha sostret.

*

I bé, no resta més

que l’acceptació

dins de l’espai i el temps,

que es clourà de bursada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Crema

Posted on 19 Mai 2021 | Deixa un comentari

Hi ha sempre el foc intern

cremant amb filaments

roents, ben inserits

al fons de les entranyes.

*

Per això els malsons de nit

i la lacerant flama,

dolor, combustió

encesa, pira i brasa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Bellesa

Posted on 18 Mai 2021 | Deixa un comentari

He d’aposentar

l’ésser que em traspassa,

a voltes confós

s’esbarria i balla.

*

Cal respirar fondo

i seure a escoltar-me,

deixar que s’assoli,

trobar coordenades.

*

Així just comprenc

què soc a la base,

la sensualitat

del sol i de l’aire.

*

La gràcia que mou

l’orbe on faig estada,

aquest món joiós

de plenitud clara.

*

També amb la mort presa

al present que avança,

per això la bellesa

és la guia i mapa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars

Cel tapat

Posted on 18 Mai 2021 | Deixa un comentari

Dia lent, ple de serenitat,

ha cessat la fiblada del sol,

mentrestant reposa alleujat

el jorn ampli, que fins troba consol.

*

Pensatiu, pot reflexionar,

sensitiu, s’acarona amb el vent,

potser plou i s’obre el firmament

mentre el temps resta suspès a l’aire.

*

Una treva d’aquest sol esplendent

que alimenta i fa esclatar la vida,

és diari, gairebé omnipresent,

però el sud canta també la pluja ardida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del sol