Dona formosa i clara,
hi ha un déu que et busca,
i fa conjurs, pocions,
i tot s’ofusca.
*
Cerca fórmules, plànols,
un riu de tinta,
i no sap que la màgia
la duus a dintre.
*
Creu que amb rampells i força
anirà a l’encalça
d’allò que tu ets capaç,
oh!, musa àuria.
*
Només ets una dona
i ell un gran déu,
però tu als llavis hi portes
el que no té ell.
*
Passió, dolçor, vehemència,
amor i ardor:
que vagi fent juguesques,
que tu ho tens tot.
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes del desig, Poemes per a dones
El teu cos d’animal àgil
cerca les brotades verdes
dels arbres fondos del bosc,
iguals a les teves cèl·lules.
Iguals al teu estimar,
iguals al desig que et mena,
arbres que un dia llunyà
va sorgir, com tu, de terra.
Terra roja, fina terra,
sorra groga del desert,
que no tan sols és matèria
sinó forment i concert.
Publicat dins de Poemes per a dones
Mou el vent el teu llarg mocador
i s’ondulen les dunes del desert
mentre el teu llavi roig i abrasador
cerca mots antics al vent obert.
Caliu en tu de pell de lleopard
suat de córrer les selves i estepes;
s’alcen plàcids i bells els baobabs
fent els seus fruits en les tardes calentes.
Pell contra pell, color de clara nit,
escalfor amb escalfor, dolcesa encesa,
sabor de saba, vegetal teixit
del teu cos alat de suau nuesa.
Desvetlles altre cop els vells conjurs
de comunió arrelada a la terra,
de carícia de cel d’un fast d’atzur,
dels cinc sentits tots plens de lluna excelsa.
Descalça camines sota el sol austral
i tastes les aigües de les conques verges,
i mostres de nou el camí primordial,
la gènesi concisa de la nostra espècie.
Publicat dins de Poemes per a dones
M’esgoto a mi mateixa entre la solitud,
avorrida de mi faig camins circulars
amb un batec de cor just lleu i compassat,
monòton, esquifit, i al final desastrat.
M’avorreixo de mi a tot arreu on vaig
i la nit encén fars sempre llunyans de mi,
xarols entre fanals de colors infinits
on passejo el meu plor, eixut, que mulla endins.
Publicat dins de Poemes per a dones
Misteri estès al sol,
enigma de la terra,
suavitat de mugrons
i pell dolça, morena.
Ets voluptuositat,
principi del camí,
terra oferta, carnal,
parra, raïm i vi.
Centre de gravetat,
cançó de l’univers,
és cremor i densitat
al teu estiu encès.
Ets per qui es mou el mar
i s’enriolen les ones,
guia del caminant,
sendera de l’aurora.
I pel teu cabell fi
s’hi batrien els pobles,
com per Helena un dia
herois reptaren Troia.
Publicat dins de Poemes per a dones
Ha passat, llarg, el temps, bombolla de sabó,
i a la memòria resten records que s’il·luminen
aplegats entre tapes de dolcíssim cartró,
com si fossin uns llibres que mantenen la guia
de sentits i paraules i mons en rotació.
S’apleguen, onerosos, a les prestatgeries,
i als lloms duen gravats títols escrits amb or,
i cada un té una flaire, i cada un té una mida,
i, discrets, fan bastida fins arribar al cor.
Però hi ha un record gruixut que tot s’ha esmicolat:
ha perdut tota traça del tram que el constituïa,
filaments, vigories d’escorça just polida,
vegetal, ben trenada, de papirus en flor.
Les lletres s’han desprès i esbarriades rauen
i no s’hi pot llegir qui havíem estat tots dos.
Se’n va perdre el sentit, es va fer filagarsa,
cap llum no il·luminava aquell lluent tresor.
I així, va exhaurir-se i avui és introbable,
fet pols dins de l’estança on l’oblit encén foc.
Publicat dins de Poemes per a dones
Tancada a un terrible clos
de solitud que emmetzina,
el no-res li emplena el cor,
bassals de llot la calciguen.
Aturat com si fos mort,
el pols no avança ni vibra,
sang retinguda en un clot,
feixuguesa i immobilisme.
No hi ha impuls que creï enlloc
ni res que generi vida,
l’aire és estàtic i eixorc
i ella sols d’esma respira.
Fusta seca, pedra i pols
són els continents que habita,
les cavitats del seu dol
tot moviment foragiten.
Per ella no surt el sol
ni cap astre que gravita,
però algú ha deixat un llantiol
apostat vora el seu vidre.
I sens voler farà un toc
a l’aram vell que el setina,
i un mag sorgirà, i de goig
li omplirà altre cop el viure.
Publicat dins de Poemes per a dones
La primera vegada
té un regust de ferida,
de dolor al fons del ventre,
de tenacitat física.
El noi era preciós,
el sexe trepanava,
trencava els epitelis,
obria i esqueixava.
La regla, que tenia,
s’allargà una setmana,
dolor de dins, endintre,
rústec amor d’espasa.
Hi hagué una embranzida
que ferí com fiblada:
el semen barbullia,
la verge era escapçada.
Publicat dins de Poemes per a dones
Estesa al sol,
nua i boscana,
ningú no vol,
que ella ja es basta.
Va tenir dol,
amors passaren,
ara el consol
dins de si guarda.
La lluna, el cel
i el mar la banyen,
tots els ocells
per a ella canten.
I dins el foc
del seu pit d’aura
riu un atol
de peixos d’ambre.
I l’oceà,
que sempre aguaita,
li ve a portar
nova romança.
Com una llum,
vindrà a sobtar-la.
Obrirà els braços,
després les cames.
Publicat dins de Poemes per a dones
Sensualitat, deu graciosa,
que les dones duen als pits,
i als malucs, i a la carn fresca,
i al cuixams arrodonits.
Erotisme, broca grossa,
que es fa esclatar amb els deu dits
i amb les puntes de les aspes
del més ardit dels desigs.
Carnalitat, menja dolça,
mar de voluptuositat,
encomanes la delícia
a qui un sol cop t’ha tastat.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 