This gallery contains 1 photos.
-Mira que aquest Marcelo és un aprofitat de cal ample! –em deia la meva mare, amb el dit alçat i marcant a mode de premonició cada part de l’oració. -Ai, mama! –li responia jo, mig enfurismada-. Els diners ja me’ls tornarà! I a més, és que tu tens una bola … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La seva figura era la d’una índia: petita, rebotida, amb l’estómac i la panxa prominents, una trena atapeïda i gruixuda, la cara granulosa. El seu posat era retret, la seva expressió lacònica. L’Helena l’havia llogada perquè tingués cura de la casa, de la roba, del jardí. Hi havia una caseta al patí polida i asolellada. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La nit era immensa i majestuosa i zumzejava suament un vent llunyà. Els llums dels estrets carrers de ciutat vella eren tancats, i només els fanals ens acollien amb la seva claror il·luminadora. La ciutat era estranyament solitària. Només tu i jo caminàvem apressats, al ritme del meu desesper. Jo plorava, desconsolada. Tu a estones m’agafaves pel braç fortament, sense dir cap paraula, per aturar-me. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Llavors la història era molt senzilla. Sota el poder opressor, sota la ignomínia a què ens sotmetia, només restava la defensa, l’esmunyiment, la fugida. Mai ens vam conèixer entre nosaltres, mai cap de nosaltres es va conèixer a si mateix, només sentíem llàstima i dolor els uns pels altres, i les nostres relacions eren sincopades, sense pràcticament jocs, sense cap continuïtat, sense … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El va recórrer el darrer un neguit en el moment de l’últim tràmit abans d’embarcar a l’avió, quan va haver d’ensenyar el bitllet i el passaport al darrer control de l’aeroport d’Stuttgart. I mentre l’hostessa comprovava els seus documents, encara va fer una darrera mirada de reüll a la sala d’espera i a la cua de passatgers, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Eren les 10:21 de la nit quan l’avió va aterrar a l’aeroport Leonardo da Vinci de Roma. Estàvem contents i atrafegats amb les maletes, i teníem una sensació confortable perquè havíem reservat una habitació en un dels llocs cèntrics de la ciutat, prop de la grandiosa estació Termini, d’on partien la major dels trens cap a la resta d’Itàlia, i de la majestuosa catedral de … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
L’ambient era espès i sorollós. No hi cabia ni una agulla. Les cadires, col·locades desmarxadament al voltant de les taules i al llarg de les parets, estaven totes ocupades, i estols de gent dreta s’aplegava als racons i al fons de la sala, bé estintolats a la paret, bé a peu dret sense lloc on recolzar-se. La llum íntima i tènue, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Té el rostre fred, com de marbre, i els ulls estàtics, transparents i salvatges. Sense cabellera, duu una caputxa folgada, enganxada a un hàbit que cobreix la seva figura magre. Entre l’escot malgirbat que s’obre al coll es pot endevinar la clavícula descarnada. Jo just he sentit una presència i, sense cap … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Probablement, mai hagués hagut de trucar-lo. Va ser un fet a la impensada, potser perquè volia donar un impuls cap a un cantó insospitat a la meva vida, o bé situar-lo a ell en un àmbit diferent de la Romania esfondrada on l’havia conegut, i alhora volia mostrar-li la meva realitat mediterrània i el context que feia possible la meva llibertat en sentir el meu amor i expressar-l’hi, obertament, directament, … Continua llegint
Deessa del fons del mar,
va captivar-me una onada,
aquella que m’inundà,
la que sens dard em va abatre.
Mestressa del carnaval,
tota tu ets força de viure,
jo et segueixo, assedegat
de la teva agua i salnitre.
Mare del sol de l’estiu,
em deixes absort quan passes,
de bellesa tens captiu
el meu amor més salvatge.
Publicat dins de Poemes amorosos
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 