This gallery contains 1 photos.
El tren va fer un llarg xiulet en començar a traspassar els camps d’ordi. A banda i banda de la via grups de dones s’afanyaven a lligar les espigues en feixos. Els colors virolats dels seus vestits omplien de vida els camps on es feien els treballs de sega sota el sol de l’estiu. Les panxes grosses d’algunes … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Des del Pont des Arts, la Lucía contempla el Sena, la seva aigua color verd dens, com el temps. Corre el riu lleuger i rialler, llepant les vores de la llera, arrencant-ne tresors. Aquesta havia estat també la raó del seu propi desig de viure, pensa la Lucía: arrencar tresors. Aleshores havia arribat embarassada a París, esperant trobar infinits tresors sense cap esforç, com si es tractés d’un devessall … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
—Ai, cuco, que em fas pessigolles… I se m’ha adormit la cama… —Perdona, reina! Així estàs millor? —Sí, uf… Espera… deixa un moment que m’estiri… oh, quin descans… —És que m’agraden tant les teves pigues… Sempre estaria a sobre teu. —Senyor Buxter! Aquesta no … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Aquella semblava ser una nit més d’aquelles ràpides en què plegava veles i tornava a casa, Rambla amunt, a l’hora que el servei de neteja ciutadà regava i la festa del carrer s’expandia amb colles i parelles que s’ho estaven passant bé a consciència. Una gernació inundava amb energia de festeig la part vella de la ciutat mentre jo, normalment, amb les mans a butxaca, caminant de presseta, mirant com … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Érem dalt del Boeing que ens portava a Cuba, un avió immens que tenia dos pisos. Els passatgers, que no sabíem en què emprar les hores, parlàvem els uns amb els altres. Una dona cubana seia al meu costat. S’estava arreglant, a sis hores vista, per retrobar-se amb el seu marit. Va ser ella qui va entaular conversa. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Senyores i senyors, no us estranyeu per la meva figura esvelta, vestida amb lliurea i barret de copa. La meva professió m’obliga a portar aquesta indumentària, i tant és així, que ja no sabria anar sense ella perquè la meva personalitat, podríem dir, hi va acoblada. Per treure’ls immediatament de dubtes, els diré que la meva professió és antiga com els temps, i que per practicar-la calen uns dots … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Ell és un personatge llarg i parsimoniós. De vegades els seus ulls glaucs se li humitegen de no haver dormit a la nit, obsessionat amb la seva por i la seva solitud. Sent tots els seus anys inútils, amb el seu cos isolat, de dia i de nit, i aquesta realitat cau en pes dins seu com una pedra i esfondra el lleu tel del seu equilibri. És una fulla fràgil de cor esqueixat, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Em va sorprendre la forma com va aparèixer al meu costat al Gran Cafè de Barcelona. Subreptíciament va relliscar a la cadira de la meva taula i de cop jo ja tenia molt propera la seva presència. No el … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El nostre univers era immens. Cada objecte de la casa i del món tenien la seva pròpia textura i dimensió, el seu significat i el seu símbol. S’hi podia veure, a través d’ells, la immensitat de la vida, la seva diversitat, tots els components de la civilització a la qual jo havia arribat per assaborir-ne l’essència, plenament, gustosament, intensament, amb l’èxtasi que … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Primer li vaig posar al sobre 50 euros, després els vaig canviar per 30 i, finalment, els vaig tornar a treure i hi vaig posar un bitllet de 20, i el vaig desar a la bossa de mà, al costat de la petita capsa de bombons de licor embolicada amb un llaç, que sabia que eren els que més li agradaven. Tenia el dia lliure, però, … Continua llegint
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 