Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Sospir

Posted on 28 Mai 2014 | 1 comentari

Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
minses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda

Terbolí

Posted on 26 Mai 2014 | Deixa un comentari

La primavera em troba
amb el desig roent,
el cos del tot feliç,
l’amor en vessament.

S’arremolina el vent,
terbolí de passió,
se m’emporta rabent
enmig la xafogor.

Va barrejat d’enyor,
d’espera condensada,
d’una densa cremor
per l’ànima isolada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud

Alfabet

Posted on 17 Mai 2014 | 5 comentaris

Mans damunt de l’alfabet
en la màquina d’escriure,
el transformeu en la llengua,
origineu mort o vida.

5 comentaris

Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes solars

Nàufrags

Posted on 8 Mai 2014 | Deixa un comentari

La salabror crema a tot l’oceà,
els cossos morts s’enfonsen dins la tomba,
els mig vius resten entre onades i embats,
quasi retuts a la mar monstruosa.

Inescrutable és el sotragar del vent,
el percudir d’onades que s’agiten,
desferra i dol s’eleven imponents,
un xiscle clama, més vida es deshabita.

I per encant flueix de nou la sang
la fe potent que la mort foragita.
A l’horitzó, en la mar abismal
una nau ve navegant decidida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols

Colors

Posted on 8 Mai 2014 | Deixa un comentari

Dins els colors del vent
les abelles descriuen
vols de pol·len i mel
entre flors coral·lines.

Fragància de libèl·lules
que a l’estany beuen vida,
amb les ales cruixents
d’un blau que el cel aviva.

Papallones com pètals
tot seda i alegria,
fast de porpra llampant,
preciositat festiva.

Colors i més colors
movent-se en la brisa,
el sol enlluernat
per tot el que ell irisa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a nens, Poemes solars

Daina

Posted on 2 Mai 2014 | Deixa un comentari

La primavera enraiga
mils d’alegries,
un temps feliç immens
per somiar i viure.
L’aire acarona dolç
desitjos, faules
d’una infantesa bella
prop de la mare.

La florida és zenit
de colors, flaires,
de refilets d’ocells,
d’esvelts brancatges.
Al cel nítid de blau
núvols s’hi afanyen
per deixar gotellar
tamborinades.

Primavera que véns
tota mudada
de sol iridescent,
de vida ufana,
m’has fet drecera a mi
per transitar-te,
camino al teu caliu
com una daina.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars