Anna Kataian
Llarg cuc, el tren, immens gegant de ferro,
articulat, d’elèctriques espurnes,
travessa el bosc, que ja hi és avesat,
i a dins el sol hi assaja formes lúdiques.
Tren coratjós que t’enclous al paisatge,
pins i ginestes, plataners i baladres,
tot saludant estacions modernistes
de trencadís, colorades per vidres.
Som dalt del tren, uns drets, altres s’asseuen,
i les converses flueixen als vagons,
a frec d’andanes s’hi obren les portelles,
llavors qui baixa fa el seu camí tot sol.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 