Category Archives: Poemes

Goig

FLORS D'ESTIU AL BOSC

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.

I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Arrels

arbre penjant arrels 000000

Tot em torna
més solitària
sense esperança
en un cercle de temps.

Tot em porta
a un lloc obert
d’aire escampat
d’il·lesa llibertat.

Tot em duu
a crear arrels
lligams estrets
amb nous éssers i indrets.

No maldat

dibuix de dimoni vermell

Nit de dijous, ciutadana,
a punt el concert de jazz
dintre una cova vermella,
un dimoni hi farà cap?

Però hi apareix una orquestra
d’una tribu no infernal,
crea intimitat calenta
penetrant i sexual.

Reivindica la potència
més humana i més carnal,
la gent s’hi lliura sencera,
en colla o individual.

El dimoni d’aquesta era
s’ho mira fastiguejat,
si no hi ha odi i violència
no veu per enlloc maldat.

Mare, en homenatge

Aixeques, amorosa,
el farbalà del dia
i hi fas rosses puntades
amb els rajos de sol.
Vestida d’il·lusió,
de futur, d’alegria,
entre les teves mans
el món fa rotació.
Amb el rumb del teu viure
s’obren badabadocs,
i alcen les cabotes
farcells de margarides,
i tu d’herbes boscanes
tens aroma i dolçor
i entre raïms madures
l’esplèndida collita.
Amb els teus dits cabdelles
els fils de l’avenir,
fet dels instants petits,
miralls de les estrelles,
que al capvespre reculls
i deses amb poncelles
per tenir-los a frec
quan arribi la nit.

Oratge

dona mar esquena noia

Llençada enmig la marea
he de confiar en el mar,
en la seva benvolença,
en el meu saber surar.

No hi ha fites a cap vora,
jo simplement em sostinc,
si no canvia l’oratge
resta enfonsar-me cap dins.

Nímia

noia dona trista 23725445

Un altre cop
s’estén el dia
esplèndid temps
de sol que raja
potent i clar
nodrint la vida
en un hivern
d’ànima alçada.
Em sosté a mi
en arc zenital
de biaix hi soc
mig enfondida,
manca la joia
i l’alegria
just aclofada
al meu voral.
I el florir d’arbres
del mig febrer
avui no arriba
ni a colpir-me
abandonada
al meu recer
a dies soc
tan minsa i nímia.

Desfici

dona noia trista ocells

Somou el temps
el dolor soterrat,
feroç s’instal·la
com un vast terratrèmol,
tot continent
ha estat desballestat,
mai cap instant
no ha aconseguit pas vence’l.
Corre el desfici
per carrers de ciutat,
qui ha estat ferit
crema en foguera densa,
tampoc rodar
no apaivaga el penar,
el tall terrible
borbolla i sangoneja.

Presència

estètua plorant

Per a la Iolanda Zorita

Ara ja no ets tu
sinó la notícia de la teva mort.

Tots els nusos s’han desfet,
totes les ferides s’han tancat.

Queden les teves coses
envoltant el buit,
l’espai insòlit sense tu,
el silenci astorador,
la immobilitat,
l’esquela.

I l’extraordinària presència
de la teva alegria als nostres cors

brillant a la rodonesa
de cada llàgrima inesgotable.

Àngel perdut

 david de michelangelo contra un cel ennuvolat