En aquest estiu luxós
d’arbres i plantes felices,
de flors que rompen en fruit,
de nius d’ocells que refilen,
jo soc una dona plena
que no es pot creure tan rica,
embriagada entre el sol
i la seva ombra magnífica.
Un cel d’un blau esplendent
tot lluent, sense una volva,
amb un vent vivificant
de tots sentits obrint portes.
Senzilla sumptuositat
de les tardes de promeses
del nostre món encantat
que de nit la lluna encensa.
El meu cos sencer descansa,
assaboreix el moment
ben assegut en la calma,
i no interpreta ni hi sent.
Alena al fons, tanca els ulls
dintre l’escalfor que emana
l’abric lleuger, confortable
que l’embolcalla silent.
I el tren segueix endavant
prosseguint el seu viatge
bressolant íntimament
el meu ésser fet sols d’aura.
Reposa l’enteniment
de tanta feina intricada
de llargues hores, llarg temps,
i sols desitja bonança.
Com un llac en la quietud
amb aigua límpida i sana
que frueix de la claror,
que cap vent avui no llaura.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes del temps, Poemes solars
El sol va deixant un pòsit
tan espès com una molsa,
gran com la il·lusió de viure,
tot i que som dins l’hivern,
però és tan sedós i amatent
que la vida se’n refia.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Blau i verd, cant de la tarda,
el sol sencer s’ofereix,
la llum no pot ser més clara,
fastuosa rellueix.
El meu cor batega encara,
viure és un repte constant,
dins del temps, dolor i ufana
just navegant endavant.
Fujo endavant d’angoixa que em tenalla,
m’afanyo viva cap un horitzó clar
i vull plantar entre el temps del meu dia
gestos, valors que em puguin rescatar.
Temps amb dolor entre buidor d’amor
que ha ressorgit del fons del mar, tenebres,
on el sol pot assecar-me la sang,
les cicatrius amb res no es temperen.
La voluntat de ser feliç em mou,
per molt petita que pugui ser una festa
deleixo a fons el seu regal tot nou.
Ara ja no, no desespero, sols
un feixuc llast resta dins meu i em crema,
però trio el sol com la més gran conquesta.
Anant endins teu, dolç mar,
penetro la pell delícia
del teu blau dens, fascinant,
la més gran, fonda carícia.
M’acullen en llit d’amor
els teus llençols onejants
translúcids de sol brillant,
ventats per la clara brisa.
I juguem al mateix joc,
d’una bellesa encantada,
abraçades, plaer, goig
i besos brogents que esclaten.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del mar, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Com anar a l’aventura, dintre d’aquest tren
que se m’enduu lluny de la llar plantada.
Ara el temps flueix llarg, i s’allargassa,
onades d’estiu la primavera alça.
Corre el tren llisquent entre oreig de vent,
tarda enlluentada i un cel d’ornament.
Transita dins meu tot el meu torrent
de sang renovada, de fonda alenada.
Se m’emporta el temps sols cap on vol ell,
promesa estrenada, bellesa punyent.
I jo em deixo endur pel seu enfilall
de flors i d’ufana, de somni fragant.
Lleugera, sens pes, tasto l’univers,
el seu nèctar dolç, la carícia alada.
Una calor de suor
just a acaballes d’octubre.
Jo encara ho vaig celebrant,
i estranyada, alenant,
amb tirants, màniga curta,
els lleus vestits de l’estiu,
la jaqueteta pels vespres,
amb un cert esguard atònit
per la força d’aquest sol
que no es conforma ni vol
deixar-nos estar de petja.
Som en un clima dramàtic
que endins cova una desgràcia.
Aquesta bellesa densa,
pròpia d’estiu, allargant-se,
la rebem desorientats,
l’organisme no s’hi adapta.
i sentim, bo i amoïnats,
la inseguretat que avança.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Els vestits estesos damunt de cadires,
el menjador ple de bruses, faldilles,
tot són robes fines de viure estiuenc.
No em fa lloc l’armari a tant teixit gràcil,
sedes, cotons, llins d’exòtics cosits,
colors escollits, estampats tot auris.
M’agrada envoltar el meu cos de riques
robes exquisides, de càlid abraç,
fent-me atractiva de cop al mirall.
Doncs, substitueixo l’abraçada humana
de tant temps mancada, o bé refusada
pel meu clar voler, que no troba casa,
ni repòs ni escalf, ni allò que li manca,
i les bones robes són bondat portable.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Avui s’envola l’aire
alegre a tots racons,
fa voleiar faldilles,
cabelleres al sol.
I s’enriola i gira,
i s’arrombolla amb goig
al teixit de la vida,
i embasta il·lusions.
Sota el cel blau més pur
tot festiu joguineja,
deixant de vent poncelles
a la pell que festeja.
De corol·les i pètals
ens deixa senyalat
el cos, que ens irradia
bellesa i levitat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 