Com festeja aquest dia tan clar,
com irisa el sol tot el seu regne,
tot el cel fa lluir els seus blaus,
tot l’espai radiant miralleja.
Llum que arriba a contrallum del cel,
amplitud vital, inabastable,
llibertat i esplendor a gratcient,
dimensió que a ciutat és colgada.
És aquí que es pot creure en els deus
i acceptar vida i mort que ens són dades,
tot sabent que som un raig de llum
i en la llum hem d’acabar integrant-nos.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Tot és ple profusament
de les formes més precioses,
d’arquitectura, natura,
entre el cel pur, sol d’estiu,
i un aire net i feliç
que disposa en equilibri
el meu ésser, pensament,
l’estimació amatent,
tots els desitjos possibles
entre aquesta ingent bellesa
que orna fondament i intensa
la meva estada a la vida.
Bon dia radiant,
rajos límpids de sol
tots destriats en feixos
tornant lluent el món.
Goig de ser a aquesta terra
que empeny felicitat,
que rodant seguirà,
eterna, sens nosaltres.
És el seu equilibri
que m’equilibra a mi,
donant-me el viu sentit
de la meva existència.
Sereníssim l’esguard
emmirallat de goig,
del nèctar de bellesa
d’aquest món fluent, dat.
Equilibri encisat
transformant-se constant
i constant sostenint-se.
El meu guiatge alat.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Em recupero a mi
en la mesura humana
en el vent que somou
sensualitat daurada,
on arriba el brogit
de les flors i dels arbres
una ancestral carícia
de la terra encisada.
I a dalt, tot l’immens cel
sencer d’un blau intacte,
el sol, lluent, batent,
vessant, perlejant màgia.
És la bellesa plena,
estesa, desplegada,
on deixar-s’hi habitar,
on renéixer sens màcula.
Dies i dies lluents
d’aquells que mai no naufraguen,
dies que propulsen i alcen,
així és el meu continent.
Terra privilegiada,
convidant-me a navegar
en la seva mar ondada.
Ho acull, ho amanyaga tot,
mostra la bellesa intacta
que no deixa sucumbir
a cop de cap maltempsada.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Món nocturn que flameja i sospira
quan el tren s’atura a estacions.
Quan arrenca tornem a submergir-nos
en la lleu llum de lluna i foscor.
Quin sigil no hi ha a la terra fosca,
quin oblit en cada ésser dorment,
i quin hàlit als cossos que reposen,
prenent nèctar de la nit i els estels.
Poblava el meu món
en aquell moment,
desig de viatge.
Era ja imminent,
a cinc dies vista
previsió de marxa.
S’elevava el sol,
tot encuriosit,
com interrogant-me.
De veres te’n vas?
Això deixaràs?
No tens cap recança?
Ho tinc apamat,
he anat lligant caps,
no sé els imprevistos.
Tan sols veig futur,
nova joventut,
per això tot ho arrisco.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Paul Baudry
També em mi hi ha un mar de mars
que va de foscor a celístia,
d’imponent a vulnerable,
d’indomable a humilíssim,
que va de negre a blau fi,
que és sense horitzó o veu illes,
que perd la gràcia de cop
o duu dels deus l’aigua ungida.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la passió, Poemes del mar, Poemes sobre la bellesa
I recau la passió
al meu cos lúcid, bell,
el vent arremolina
el meu cabell ardent,
el meu cos també ofert
a sota de l’abric
d’aquest fullós desembre
que mai no ens desabriga.
I rodo enmig del temps
ple dels dons que es generen
en mi, que soc a imatge
de la terra i del cel.
Quants mil·lennis no em formen
de jorns, llunes de plata.
El meu plaer sens màcula
estès enmig de l’aire.
És l’aire del món que renta,
fa voleiar la faldilla,
bressola el cabell airós,
té esguard blau de latzurita.
Ve tot impregnat de temps,
ple de saviesa antiga,
porta l’olor penetrant
d’una primordial carícia.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del temps, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 