Potser vindran les abelles
zumzejant als teus rulls bruns,
aspirant la teva aroma,
libant el teu nèctar pur.
A la indòmita sabana
res hi ha més ignot que tu
que enmig les rullades trenes
hi nues solar perfum,
que a les pestanyes espesses
hi congries ardor i llum,
que als ulls negres d’atzabeja
hi duus un secret rotund.
El teu riure arremolina
joia esclatant de salut,
el fill que duus entre els braços
fa més radiant el sol nu.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Bicicleta entre camps,
les flors amb l’aire vibren,
el teu cabell daurat
es confon amb espigues.
Olor de ginestera,
olor de sajolida,
vas fent camí arran
les vorades florides.
El sol s’estén suau
damunt el teu somriure,
la tarda va endavant,
voleia la faldilla.
Entre els llavis oberts
les dents premen l’orquídia
que l’atzar t’ha brindat,
dona formosa i lliure.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a dones
Floreixen els dies
del tardà estiu,
núvols blancs es drecen
en el blau intacte,
remor de passejos,
persones que passen
davant el meu viure
sense cap volada,
prop de la ferida
que tinc d’operada,
prop del forat fosc
on el càncer niava.
Respiro asseguda
l’aroma de l’aire,
prenc el bon cafè
ja a la terrassa,
trontolla la fe
que m’alimentava,
cauen en cascada
reptes i programes.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes per a dones
Semàfors de ciutat
encesos al vespre fred.
S’aviven els colors de l’avinguda,
botigues i cafès.
En l’última intimitat
del dia que declina,
una noia espera obrir-se pas
en un món que desafia.
Publicat dins de ., Poemes per a dones
Dona clamorosa oferta
sumptuosament al sol,
exponent de la nuesa,
cabellera en tornassol.
Daurats, els rajos penetren
la teva pell setinada,
tu ets sents del tot completa
mentre dorms la migdiada.
Publicat dins de Poemes per a dones
Tots els pintallavis es van marcir,
cap color va crear cap encanteri,
el ros tenyit es va descolorir,
la mort espiava amb el seu rostre ascètic.
El bosc sencer es va assecar i cremar,
en va sorgir un erm colossal, petri,
per cap indret mai va joguinejar
l’amor ofert, generós i profètic.
La fi es va presentar abruptament
en una vida buida on s’ofegava l’aire,
i en les randes penjant, en els tapets,
cremava la solteria baldera i vana.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes per a dones
Fina, esllanguida,
nueta tota,
jeus adormida
prenent del sol.
La pell et tiba,
formosa i fina,
i el teu somriure
té un deix de goig.
Els pits reclosos
al braços closos,
cintura prima,
natges en flor.
I un encanteri
que flota eteri
entre les cuixes,
dolç i reclòs.
Ets meravella
sentida i densa
en la consciència
d’aquell qui et vol.
Publicat dins de Poemes per a dones
Alço la mà, tendresa closa,
amb què acarono el teu dolç flanc,
dona rodona, forma de clova,
dins el son plàcid del somni faust.
Dintre el teu àmbit terrenal, càlid,
on clous la vida, vas suscitant
el món que gira i en tu gravita
tot expandint-se en felicitat.
Publicat dins de Poemes per a dones
Sinuosa forma delicada
flor entre les llambordes, viva,
d’un mitjà ressec que no et donarà aigua,
ni sol ni vent, sols xavalla embrutida.
Es tanquen els carrers, empresonant-te
al voltant d’una sòrdida brutícia,
i et creus també deixalla abandonada
i et deixes anar a un món que et trepitja i trepitja.
Malmesa, utilitzada i fondament ferida
vas caient a una falla que t’engoleix la història
i ets cosa sense ànima i servible
i roden els teus pètals per les voreres mortes.
El temps ensopega amb el seu vòmit
de dies ensutjats i detestables,
i tu el mires incrèdula i absorta
esperant ser una flor, la que ja estares.
Publicat dins de Poemes per a dones
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 