Prostituta al Raval

Sinuosa forma delicada
flor entre les llambordes, viva,
d’un mitjà ressec que no et donarà aigua,
ni sol ni vent, sols xavalla embrutida.
Es tanquen els carrers, empresonant-te
al voltant d’una sòrdida brutícia,
i et creus també deixalla abandonada
i et deixes anar a un món que et trepitja i trepitja.
Malmesa, utilitzada i fondament ferida
vas caient a una falla que t’engoleix la història
i ets cosa sense ànima i servible
i roden els teus pètals per les voreres mortes.
El temps ensopega amb el seu vòmit
de dies ensutjats i detestables,
i tu el mires incrèdula i absorta
esperant ser una flor, la que ja estares.