I torna el blau
que va girant a vespre
a cada instant
del dia inaprehensible,
cada moment
del temps que puc triar
el vull content
ple de misteri i lliure.
Ara que visc
en closa solitud
no puc per res
transformar-me en un altre.
De compartir-me
el temps llampega i cruix,
de passió
guspireja i s’inflama.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols
Sant Esteve neulit
tot pàl·lid de fatiga,
hi juguem a callar
aquestes Festes tristes.
Ja cansats de menjar
anem seguint rutines,
tots som un any més grans,
més llunyans i menys lliures.
Publicat dins de Poemes ombrívols
S’enclota el dia en foscor,
bombolles de temps declinen,
els llums de Nadal encenen
un desembre d’amargor
en la pàtria on es saqueja,
encarcera i humilia
els legítims estadants.
Arrabassats entre nosaltres
homes lleials
arrosseguen grillons
de crueltat i sevícia.
Esquerp Nadal,
ve el teu vent enverinat
d’asserviments i arrestos,
de fatigosa misèria.
I en remor d’avets
de boscos alts
juro intensament
que res m’agenollarà,
que seguiré dempeus
per retornar
als homes presos
i al meu país assetjat
la seva vida més plena.
Publicat dins de Poemes de la pàtria, Poemes ombrívols
Em fa cert mal l’esquena
i el somni de la nit
i un amor que s’escola
dins d’un espurneig lúcid
d’etèria plenitud.
M’he d’adormir més d’hora,
pensar en històries tendres
i aquest amor alçar-lo
al puny com la bellesa,
com instants fets tots d’art.
Però vagarejo sola
cercant amb afany fites
mentre que resta a fora
la profunda vivència
que voldria la vida.
I així la maduresa
ja temps ha advertida
va esdevenint vellesa
i el còmput al final
serà lenta fallida.
Publicat dins de Poemes ombrívols
El dia intemporal
camino sense fites,
jo mateixa n’hi planto
i les busco plaents.
És el minimalisme
a què m’he vist empesa,
jo que anhelo passions
visc aquesta tragèdia.
Publicat dins de ., Poemes del desig, Poemes ombrívols
La nit de sons convulsos
em duu al dia amb imatges de somnis vívids, tristos,
d’intimitat llastada,
i de matí em desperto
buidada d’alegria, morts que han poblat la nit
són tota companyia.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Tarda lluent
de rajos sense núvols
tu resplendeixes
jo feixuga m’assec
el teu espai
és àgil i magnífic
el meu cos, fosc,
i tot desassossec.
Tarda airosa
del meu esgotat viure
mocador estès
ple de serrells de sol
al teu prodigi
vull elevar els designis
però just m’enfonso
en el no-res que em clou.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
I aquí sóc
com un sol de crepuscle
ja mig ensota
del mar esponerós.
Ja ha cremat
en mi tot el ple dia
i ara em resta
enfonsar-me del tot.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Només voldria
somoure la bellesa
que en mi es clou
sense eixidiu ni fita.
Només voldria
un neguit de tendresa
per fer sorgir
la formosor captiva.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Sense cap base
m’esqueixo
sense cap nord
deambulo
amb un passat feixuc
no suro
sense futur
sucumbeixo.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 