I torna el blau
que va girant a vespre
a cada instant
del dia inaprehensible,
cada moment
del temps que puc triar
el vull content
ple de misteri i lliure.
Ara que visc
en closa solitud
no puc per res
transformar-me en un altre.
De compartir-me
el temps llampega i cruix,
de passió
guspireja i s’inflama.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols
Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.
M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus
i en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
El dia degradable
amb les seves bombolles,
de noves i que esclaten,
i així tira endavant.
Un dia seré dintre
d’una d’elles, fungible,
i en el seu eclipsar-se
em desintegraré.
Publicat dins de ., Poemes del temps
Com roda de pressa el temps,
corre sense penedir-se,
amb olor d’aire rabent,
amb fermesa irreductible.
Corre com un carrusel
circularment i insensible,
l’eix que li aguanta els roders
sembla a punt de fer fallida.
Les cadiretes van boges,
s’eleven en el vertigen,
i el carrusel va expulsant
els cossos fràgils ja lliures.
Publicat dins de Poemes del temps
Perquè l’estiu deixa el seu nèctar daurat
al conc ovalat de les fulles,
perquè l’aire bressa compassat
la lleu i delicada natura,
perquè el sol porta olor de mar
setinada i plena de bravura,
jo vull seguir dreta enmig del temps
fent passes petites i segures,
encara que els ulls baixin a terra desgastats,
malgrat la mirada balba, esmaperduda.
Publicat dins de Poemes del temps
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del desig, Poemes del temps
Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada,
el temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Camino àgilment
damunt la nit i el dia,
igual que si pogués
caminar sobre el mar.
De dia són les fulles
serrells del vent que llisca,
de nit, intactes, posen
als camins no fresats.
Publicat dins de ., Poemes del temps
Dia intocat,
en tu copes es drecen,
branques de fruits
cap al teu cel s’eleven.
Dia confí
de fondes esperances,
portes brodat
amb fil roig el sol d’ambre.
Dia encantat
exposant la bellesa,
qui viu en tu
sent la joia a mans plenes.
Dia esperit
de remors i alenades,
el teu temps blau
és serena i bonança.
Dia somiat
en els freds hivernals,
picarols dringuen
en flors de panical.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 