Un cafè a la ciutat
on venia amb tu, nit clara
que s’obria pels carrers
en veure la teva imatge.
Si haguessis sigut tu l’home
que podia acompanyar-me
la densitat d’aquell temps
hagués traspuat fragància.
Com els astres expectants
el desig s’equivocava,
creia en un embruixament
que a punt de nit es truncava.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Primer Premi de Pintura d’un alumne
de l’Escola d’Art UGO Ussuriysk de St. Petersburg
Vespre blau i gèlid de Sant Petersburg,
les cases nevades d’esponjosa nata,
un silenci ple hi és detingut
i entre l’aire estàtic el poeta avança.
El Neva és de vidre fins als fonaments
dels ponts sinuosos que, glaçats, el guarden
i lleons alats, dalt d’un escambell,
eleven a l’aire les ales daurades.
Palaus de colors, nata amb melmelada,
i un borrissol fi, treballat amb mànega.
Cauen volves lleus i el poeta passa
per ponts i carrers, fent-hi ziga-zaga.
Ve d’un salonet amb finestra ornada
per la flor de gel,amb neu per barana.
Allà hi té el llit, i una salamandra,
i un samovar vell on el te s’hi escalfa.
I una taula al fons, amb cadira clara,
on pren cada mos, on fa art de paraula.
On escriu l’amor roent que el traspassa,
on escalfa el cor, menant-ne l’oratge.
Somia un desig: que la dama que ama
li obri a ell el pit, li ofereixi entrada.
Molt a prop rebull l’estufa incendiada:
la musa ha vingut a escalfar-s’hi, alada.
I li ha dit, fluixet, dolça i retornada,
el poema ardent, que és per l’estimada.
I l’ha esperonat, aquesta vesprada,
a dur-l’hi ben prest malgrat la nevada.
Ell li ha dat un bes, el te fumejava,
se n’han pres tots dos amb llet ensucrada.
I ha sortit, valent, per carrers i places,
travessant el ponts de la seva pàtria.
El poema duu, calent, tant com l’ànima,
i un amor al pit que cap neu no glaça,
i el desig més viu de sentir a l’albada
que l’amor s’ha fos en una abraçada.
Fràgil, va endavant, el cel per teulada:
el seu anhel omple la ciutat nevada.
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes amorosos, Poemes de ciutats, Poemes del desig, Poemes per a nens
Les muses de la nit t’esperaven,
amb el seu crit de selva, profund, rugent,
amb jocs de foc i banderoles. Els gests
dels tamborers eren per enlluernar-te,
i els designis de la pols, escrits
pels batecs dels dansaires, per fer-te’n ser
una part, com una estrella. I hi havia
en un lloc remot per la bellesa, tendre
per la nit calenta, el clar de la meravella,
on caurien els astres perduts,
i espetegarien els somnis amb els mangles.
Les muses de la nit t’esperaven,
amb el teu mirar moreno, el teu cos,
que aferma els desitjos en fondària,
els teus llavis bullents, que besen
sobre la pell cremada, les teves mans
que erosionen les flames, i fan cruixir
els cabells, i porten aigua clara.
T’esperava també jo, sang,
ona, roca, múscul i mirada.
Llavis de molsa roja, ossos,
per sostenir-te delícies i batzegades.
Amor per regalimar lentament com
polpa de la teva pell astorada,
que batega, comprèn i respira,
i intensa vibra, i desfà enyorança.
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes amorosos, Poemes del desig
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig
Ressegueixo la teva olor al meu llit,
el teu pèl ros, que fa rínxols i onades,
el teu cos llarg i prim, dolçor i encís,
el mirar cristal·lí, l’expressió clara.
Tot tu has compromès el meu sentit,
tota jo m’he estremit i obert de cames,
de dins meu extreus passió, desig,
del meu cor reneix retomb d’onades.
Et retroben frisosos els meus dits
com si et volguessin modelar amb nova màgia,
i els teus dits arrosseguen infinits
que es van nuant de les carícies filades.
A tot arreu, un tremolor que ix
del teu cos, com una flor daurada,
blau transparent els ulls, tot ros el pit,
pell blanca de pessic, coca ensucrada.
Remor del temps que he passat amb tu,
carrers de Barcelona, bars, ta casa,
i el teu llit, on va obrir-se el meu batent
que donà pas al teu mar de sol i platja.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a N., Poemes per als homes
Per la meva ciutat,
habitable com mai,
fem camins com un riu,
capriciosos i càlids.
I riem i seguim,
i parlem sens parar,
i tu em dius per pujar
a ca teva a estimar-nos.
I és aquí on jo vull
trobar-te sol, intacte,
amb dolçor i passió,
amb amor desgranant-se.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del desig, Poemes per a N., Poemes per als homes
Seda ardent la teva veu,
ofrena immensa vessada,
mà que s’allarga en el temps
que va i ve de l’un a l’altre.
Seda suau en plena nit
amb la que véns a parlar-me,
tan prop meu et sento endins
com ningú pot arribar-me.
Més enllà, el món esponjós
clos en l’univers tot càlid;
com puc deixar d’anhelar
el miracle que m’abastes?
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars
Corren com cristall les notes entre els teus dits
mentre el piano punteja la teva melodia
vidre transparent, encís de paradís,
dies que sempre resplendeixen de somriures.
Llums encesos on titil·la la dolçor
mans ofertes, tendresa que regalima,
el teu cant és aire que respira en la claror,
alè de les flors que volten el teu viure.
Misteri del teu anhel recollit a la faldilla,
enredat als teus cabells fets de trenes i sentors,
embruix que llances suau, amanyagat de delícies,
al meu amor silent, que per tu ho deixa tot.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes solars
Dels nostres cossos ha caigut el cobrellit
i només la nit ens acompanya. Esteses
sobre un mant de temps fluctuem, confiades,
damunt la nostra plenitud. Com màscares han caigut
les nostres joies, i ens sobrevé un descans
immaculat. Desposseïdes de símbols,
resten descalços els nostres cossos nus
per oferir’ns-els. I són els pits d’ofrena, gerres
de llet que es vessen entre carícies,
la seva espessor blanca difosa entre la nuesa,
riquesa frondosa que en cada gest gravita.
En les nostres cabelleres recollim sol
i lluna, i som el dia que a si es basta,
alga de mar i escuma, i esdevenim completes
després que els nostres sentits
vibrants i sinuosos
s’han nodrit.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a dones
Vola al vent la teva faldilla de piquets
i la rossor del teu cabell s’estén alada,
i navegues entre els camps de gallarets
damunt la teva bicicleta argentada.
Les teves dolces pigues són un desig roent
i confitura densa el teu cos ple de gràcia,
i passes riallera i amb la mà em dius adéu
i el cor que et fan els llavis a la pell deixa marca.
Dona del sol morè sota el cel que t’abasta,
rialla de la vida que traspasses l’estiu,
portes entre les mans un doll de l’aigua clara
que treu llucs de l’amor, que el torna a reverdir.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 