Category Archives: Poemes de l’esperança

Arrelo

I m’arrelo en la llum, en el dia que avança,
en l’espai que m’acull, en el temps que em traspassa,
en els amors que foren, en els que encara em sanen,
una força punyent que és la joia de l’ara.

Al misteri de ser viva i forta entre els altres,
en aquest creure en mi, en la força d’alçar-me,
i amb l’esguard prest trobar la drecera que em salva
atreta per la brúixola que no em deixa enfonsar.

Així eixamplo els meus dons bells i incommensurables
com a dona que soc, completa, insubornable,
que s’aixeca a volar a cada passa i acte.

I arrelo en nació en terra catalana,
en una llengua tendra, immensa, inabastable,
en la lluita que duu la llibertat guanyada.

Tempto

Prenc el pols al temps situant-m’hi enmig
i navego nits, i encenc els espais
justa d’esperança.

Duc aigua amb mi per la travessia
i no prenc res més, sols bec a galet
l’aire que duu el viure.

Em nodreixo així, assajo somriures,
prenc identitats de qui vaig ser i soc,
i tempto la vida.

Puntaire

Faig puntades de lletres, paraules embastades,
cuso vores, vivències d’una època a la baixa.
El color del meu fil és uniforme i cansa,
i es va segant a estones, i deixa males traces.

Vindrà un temps on jo brodi alexandrins i iambes,
on fistonegi hores d’harmonies intactes,
i el teixit que recami tindrà calats i randes,
ormejos de llum viva, i esdevindré puntaire.

Tèrboles ventades

Un diumenge ventós
de sol espaterrant,
la fredor encara a l’aire.
Vestits esbarriats
de primavera, hivern,
canviats tres vegades.
Moment de transició,
l’ànim desajustat,
desconcert a tot l’ample.
També el camí segueix
aquest dia confús
de tèrboles ventades.

Nounada

William-Adolphe Bouguereau

Potser rodolarà
el jorn a l’alegria,
soc una espectadora
del seu bellíssim cicle,
que no és pas per a mi,
que no puc viure endintre.

Remoc temps aturat,
prenc la iniciativa,
em tinc per companyia,
servo la llibertat.

Obro nous horitzons,
em dono a la ventura
per si es somou i afluixa
el meu ésser tancat,
amb tants esculls que em tiben,
tants entrebancs pesants.

Un diumenge de treva
per lleugera inventar-me,
com en entrar a la mar
i tornar a ser nounada.

Dia

Un dia sense esma
-diumenge radiant-,
el cor no bombeja,
el cos s’ha apagat.
No sé què no rutlla,
si és depressió,
el sol que m’inunda
no fa propulsió.
Salvaré aquest dia
donant-li valor,
amb fets que em motivin,
sens fer gran esforç,
arrelaré a terra,
en faré redós,
i atendré, polida,
uns dies millors.

Temps deslligat

És una hora incerta, fora de tots hàbits,
sense col·locar al corrent de vida,
em caldrà gruar amb aquest temps flàccid,
les balderes hores informes, sens mida.

Sense cap topall on arrecerar-me
en el gruix de temps amorf, deslligat,
hi he de clavar recte bastió que aguanti
sentit i carcassa, sòlid, vertical.

Tornar a ser

Serge Petròvitx Ivanoff

Segueix el meu no-res dintre de l’espai buit,
aquest esllanguiment on jo vaig plantant fites,
cercant-ne de plaents, sensitives, joioses,
però seguint dins del buit existencial que em torba.

Deixa sense sentit l’alba, la fi del dia,
mentre que el meu cabal resta sense sortida,
retinc el meu valor dins la còrpora closa,
premut igual que un puny, sens expandir-ne aroma.

Transitant els camins vaig aplegant bellesa,
no m’arriba al fondal, sols la prenc d’esquitllentes,
no em pot pas transformar, però sí que em nodreix,
i imagino vivències que em facin tornar a ser.

En onada

 Frank Dicksee

Ferma he d’exaltar
la vida que em vibra.
Sense cap amor,
ningú que m’estima,
tinc com una mort
endins inserida
que en moments assalta
i vol fer-se lloc.
He de retornar
a tota delícia
que en mi granment servo
i aixeco en onada
i amb tenacitat
decanto balança
cap a la bellesa
que enardeix el món.

Llum intacta

Vladimir Volegov

En el recer del dia
tocat de llum intacta,
de textura suavíssima,
blau, amb núvols filant-se,

m’hi acotxo alleugerida
dels pesars que m’engrapen,
respiro l’aire net,
la bellesa a les branques.

I el camí que segueixo
m’expandeix i m’encalma,
carícia de la brisa
aromada pels arbres.

Malgrat els atzucacs
cal seguir dins la vida,
vasta grandiositat
en l’instant resumida.