Tot colors de fantasia
en la tarda lluminosa,
un cel blau com òpal fi,
el sol que el cos ens amoixa.
Translúcid tot l’horitzó
per on el sol se’n va a posta,
el teixit lluent dels pins
com brodat en seda d’ona.
Al firmament, la lluna alta,
atraient, captivadora,
des dalt la terra esguarda,
mentre que el tren ens bressola.
Anem de camí a ciutat
−tan humana Barcelona.
Els seus espais encantats
el nostre cor atresora.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la natura, Poemes de la tarda
Dolçor solar de tarda de desembre,
claror de l’aire mentre viatjo en tren,
jo et frueixo com la natura entera
del tot badada al blau pur d’aquest cel.
En aquesta hora viatjar és aventura,
diumenge calm, tot per assaborir,
just són les quatre i ara ningú no es pensa
ni s’imagina que es convertirà en nit.
Potser un dia amb les vint-i-quatre hores
és com la vida d’un ésser que ha nascut,
que en cap estadi creu que serà vençut.
És aquest cicle reservat i tranquil
el que ens domina i empeny cap endavant,
només cal viure i seguir acceptant.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
És un moment net davallant la tarda,
tan bella i polida, els llums fent d’empara.
Aquí soc, conscient de la sentor i calma
dins de l’equilibri que ha anat afermant-se.
El sacseig del tren sembla que em bressoli.
Vaig cap a ciutat, dimensió encantada,
encara és clar el cel, el bosc, ombra opaca.
La fi del trajecte obre un nou viatge.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda
Fem la tornada en el tren
en una tarda ja entrada,
el trajecte soterrat,
les ganes de ser ja a casa.
Un bon dia aprofitat
entre camins i trobades,
una exposició reeixida,
el sentit de cada passa.
Ja trobar-se situat
al camí de la bonança,
seient al compartiment,
comoditat confortable.
I sortint ja a la claror
amb el sol ros que il·lumina,
baixador de Vallvidrera
i una faula de bosc vívida.
I les flors que ja han florit,
el verd ufanós que brilla
blanques, netes estacions,
els pins alçats que fan pinya.
Així arribem a destí
entre les valls i muntanyes,
un regal tan exquisit,
un paradís que ens rescata.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Collserola, Poemes de la natura, Poemes de la tarda
Tarda enfonsada en la immobilitat,
gris de tardor, pluja en el gruix de l’aire,
un lleu fracàs dibuixa el llarg contorn
de densa tarda que no prendrà volada.
Em duu el tren d’andana a baixador,
rodons rellotges marquen l’hora aturada,
faig un camí que és de transició,
com aquest dia, d’una estació a l’altra.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Després de cinc jorns penant
a una gruta turmentosa,
d’un matí torrencial,
de pluja tumultuosa,
de davallar a un infern
de dolor a tota la còrpora,
d’enfonsar emoció, seny
en un pou sutjós d’angoixa,
just ara despunta el sol
a l’inici d’una tarda
que tanca aiguats sense nom,
que deixa al seu pas catàstrofes.
I jo cuito per sortir
del cau on soc enclaustrada,
amb l’ànim en tremolor,
un pes humit a l’espatlla,
la consciència no reeixida
que soc una dona ufana,
sinó plena de foscor,
entre dolor enfangada.
Ni amb els mateixos vestits
soc segura d’agradar-me,
però avanço amb pas elegant
si bé la pau és llunyana.
El cel de plom
reflectit als vidres
com una gran
desolació,
i cau la tarda
damunt la pupil·la,
feixuga com
aquest no-horitzó.
Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Una tarda d’octubre, el vestit, seda i flors,
la tendresa a les puntes de dits, llavis, al cor.
L’aire em fa voleiar l’amor alçant faldilles,
fregant ferm i suau el meu cos d’ofert viure.
M’acarona indolent i seductor em captiva
sota un cel primordial, entre els arbres que vibren.
Vaig acariciant amb l’esguard tot el cicle
de natura en el goig de la tarda infinita.
La tarda venia,
es plegava en ella,
cada cop més densa,
la llum s’enfosquia,
els volums dels arbres
es feien tots d’ombra,
contrallum del cel,
daurada aquarel·la
amb fins tons rosats
damunt transparència.
Ara s’encenien
allà, aquí, llums càlids.
Els pins amorosos,
tots bellesa fràgil.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la tarda, Poemes sobre la bellesa
S’obre la llum del capvespre,
la claror de fina seda
transparent i lluentada
poleix contra el cel els arbres
mitològics al besllum.
Publicat dins de Poemes de la natura, Poemes de la tarda
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 