Dia tapat i clos en tu mateix,
un tens neguit traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant, anguniós i esquerp
d’algun impacte immers en violència.
Dia estrany que em fas fugir de tu,
greu i inestable, tot tu desconfiança,
el gris del cel metàl·lic és una arma
que pot ferir-te i ja te n’amenaça.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols
Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars
Emérico Imre Toth
Plou fora de mi,
com sempre hi passa tot,
el dia és de mullena
i les cases s’embruten
i hi ha un desassossec
que duu fins a l’oblit
del món i d’un mateix
fins que el sol no es restauri.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la solitud
Charles Santore
Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura
té
la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens
El blau del cel
com una seda fina,
immaculat,
amb lluentor de sol.
Penso amb dolçor
en l’home que sospira,
que viu i vibra
sota pluja a Estocolm.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del desig, Poemes del temps
Uns vents de notes
toquen a pluja
damunt els vidres.
Van caient gotes
en els bassals
de melodies.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Traspua la nit
per sota del vespre,
el blau es tenyeix
de negre indeleble,
la pluja ha mullat
terres i balcons,
tots els vidres ploren
el sol que s’ha fos.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Sempre que véns
fa un temps salvatge
que transforma el món
en entranyable quan hi ets.
De cop cauen gotes grosses
i han de florir els paraigües,
i entre la pluja s’obren portes
que et van separant de mi.
-Tornaràs?
-Sí.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Repica la pluja a terra,
s’escola l’aigua olorosa,
i el meu cos moll i nu dansa
un ball on la mort és fosa.
Els peus repunten les passes
d’una excitant alegria,
l’aigua joiosa hi escampa
gotes gracioses de vida.
A recer del seu so íntim
vull captivar joventut,
la pluja tamborineja
que el temps mai s’ha detingut.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 