Category Archives: Poemes de la pluja

Nit mullada

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

I potser podria
enfilar una estrella,
clamorosa, nua,
tant com jo mateixa,
mentre el jazz sonés
amb el seu solemne,
estremit esclat.
Estrella de llum
creada per notes,
zelant l’infinit
a avançades hores,
en la nit mullada,
tan profunda i sola.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Poemes de la pluja, Poemes del jazz

Xàfec de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Corre el dia net, diàfan,
enllà de la finestrella,
el tren, tot moviment àgil.

Núvols densos, lluminosos
juguen dalt del cel, leviten,
blancs com cotó fluix lluent.

L’intens xàfec de la nit
he fet rejovenir els boscos,
ha encensat l’aire polit.

Tot lluu de fragància nova,
i l’estiu ha fet un gir
just al tombar el mes de glòria.

Ja som a primers d’agost
i el sol torna a preparar-se
per l’escomesa i la joia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja, Poemes de les estacions

Tren de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Va perforant la nit
el tren que viu fa via,
en l’hora que aquest dia
ha clos el seu renou.

Nit de negror compacta
que ens envolta completa,
hàbitat dels alts astres
estrany a la consciència.

Volem arribar a port
i córrer cap a casa,
entre els petits carrers
de l’experiència humana.

I traspassar el portal
de la clova que ens guarda
la intimitat intacta,
ja nus, del tot salvats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la pluja

Silenci fos

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Com plou! Avui el món
és ple de grosses llàgrimes,
seriosos colors,
grisós el cel ple d’aigua.
Som en camí boirós
i lent el tren avança
entre silenci fos,
densa boira i gotasses.
Les gotes rellisquents
s’enduen els vells rastres,
renten el món antic,
el retornen diàfan,
a punt per rebre el sol,
amb les vessants polides.
Un bàlsam fet d’amor,
les gotes com carícies.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja

Llevantada

Posted on 15 gener 2026 | Deixa un comentari

S’ha desfermat vent, pluja
enmig de la tardor
d’esponerosos arbres
que deixen la llavor.

Plou sobre torres, murs,
són les tres de la tarda,
s’han d’encendre ja els llums,
fer de foscor clariana.

El país s’ha enfosquit
al pas de llevantada,
com un temps prehistòric
on jeuen dinosaures.

Dins el tren, escalfor,
calidesa callada,
per la finestra, el bosc
desdibuixat per l’aigua.

Tothom va a un destí
que li és indefugible,
ningú seria al tren,
ningú s’hi exposaria.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja, Poemes del vent

Cel tapat

Posted on 18 Mai 2021 | Deixa un comentari

Dia lent, ple de serenitat,

ha cessat la fiblada del sol,

mentrestant reposa alleujat

el jorn ampli, que fins troba consol.

*

Pensatiu, pot reflexionar,

sensitiu, s’acarona amb el vent,

potser plou i s’obre el firmament

mentre el temps resta suspès a l’aire.

*

Una treva d’aquest sol esplendent

que alimenta i fa esclatar la vida,

és diari, gairebé omnipresent,

però el sud canta també la pluja ardida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del sol

Calidesa

Posted on 26 Abril 2021 | Deixa un comentari

Calla, aquest dia mullat,

deixa anar gotes petites

rodones com un gravat

a rajoles de terrissa.

*

És l’única calidesa,

el seu to rosa pujat,

el cel fosc fa de la terra

un lloc hostil i enrunat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja

Horitzó vague

Posted on 11 Abril 2021 | 1 comentari

El vespre boirós espurneja pluja,

la grisor del cel fa tornar callades

les fulles dels arbres, les florides s’alcen

amb un moradenc de densa nostàlgia,

les glicines blaves són joies antigues

als murs de les cases, i entre aquesta broma

precedint la nit l’horitzó és vague,

just perfilat d’ambre, i el futur finit.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del temps

Tempesta

Posted on 13 Març 2021 | Deixa un comentari

No ha plorat més

el cel en aquest dia,

aletargat

per una boira densa,

igualment jo

en el gris de ma vida

no esclato en plor,

tot i que en tinc tempesta.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols

Pluja lleu

Posted on 13 Març 2021 | Deixa un comentari

Dolçament cau la lleu i tendra pluja,

arrodoneix tots els cantells i angles,

els colors són vius, de lluents contrastos,

el blanc punyent de tots els murs ressalta,

demanant roses de floral alegria,

capolls desclosos, les olors d’ambrosia,

el món es mostra silenciós i calm,

però una energia que endins vibra callada

recapta força per l’hora de l’esclat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars