Category Archives: Poemes de la nit

Nit veloç

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Llisca la nit
tan veloç com el tren,
un cert vertigen
i por d’una desgràcia.
També la nit
pot descarrilar arreu,
ella que aguanta
les vides destrossades.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes de la nit

A fora, la nit

Posted on 15 gener 2026 | Deixa un comentari

El tren habitual, quan l’agafo, ja fosc,
els llums freds que enlluernen, i a fora la nit
amb la seva olor densa, fragant de la humitat,
les espurnes de l’aire fregant, rasant la pell

a sota el cel altíssim, on viuen els planetes,
i estrelles amb la lluna, que orienta tots els mars.
No és una hora cansada, tot i que obscura nit,
comencen altres llums a la Rambla que encisa,

a carrers endinsats de la ciutat vibrant,
íntima i exultant, lúdica i combativa,
que vol fer més humana tota civilitat.

Cap allà soc en trànsit dins el tren renouer,
en la nit enigmàtica, absorta en la seva aura,
i el meu ésser que hi passa mentre que és el seu temps.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la nit

Aire

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Soc un ésser dreçat, sol en la nit,
caminant per una càlida avinguda.
Els arbres de vida secreta
potser pensen que vaig a un ball,
amb el meu vestit de festa,
i no cap a un destí desconegut
on només l’aire regna.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la nit

Sigil

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Món nocturn que flameja i sospira
quan el tren s’atura a estacions.
Quan arrenca tornem a submergir-nos
en la lleu llum de lluna i foscor.

Quin sigil no hi ha a la terra fosca,
quin oblit en cada ésser dorment,
i quin hàlit als cossos que reposen,
prenent nèctar de la nit i els estels.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes sobre la bellesa

Nit d’estrelles

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Vincent van Gogh

Calidesa de vellut en el paisatge d’estrelles,
l’aigua tan dolça del riu bressa la llum que hi penetra.
Magnificència embruixant que els estels al cel poleixen,
les barques resten humils i en veure l’esclat s’abstreuen.

Rutilant nit que il·luminen amb dolls de passió densa
les llums del riu mentre vibren absortes en l’aigua quieta.
Una parella camina agafada prop la llera
duu el cor clar de l’estiu brunyit amb porpra d’estrella.

Foguerada de la nit blava, roja, groga i verda,
brilles dintre el riu polit, lluus en l’ampla volta negra.
Llum rodona al cel nocturn, festa dels estels encesa,

llum vertical dins del riu, festeig ardent de la terra.
El pla horitzontal del moll conjuga el cel i el planeta,
espectacle fulgurant, nit subjugant de bellesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes sobre la bellesa

Nit bressolada

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Venia la nit sola
bressolada pel vent,
obert el seu respir
cap a la lluna plena
que abocava la llum

més daurada i superba,
fruint entre el vaivé
de carícies de seda,
en l’estiu fascinant
de bellesa sospesa,
tot un seguit d’instants
de fonda vida intensa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la nit, Poemes sobre la bellesa