La lluna com una ploma
al cel blau, tombant el dia,
la immensitat increïble,
l’espai fins al firmament.
Una bellesa erigida
sobre els pilars de la terra,
els foscos pins, les palmeres,
els plàtans, saba imponent.
Encesos tots els fanals
en l’hora humitosa i blava
traspuant formosor intacta,
misteri al cor bategant.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la lluna, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Sota l’influx de la lluna
volto pels carrers callats,
camino movent silenci
enmig l’aire espurnejant.
*
Se senten cruixir les passes
camejant entre les fulles,
plouen des de dalt els arbres
generosos de fortuna.
*
Tot l’espai és olorós
de fonda natura i terra,
les llums tan tènues obren
vies d’ambre en la serena.
*
Un tast de vida ancestral
en la màgia mormolada,
endinsada en el misteri
que la densa nit entranya.
*
Tot al voltant es respira
l’encís de la tendra nit,
somiant en la dolcesa
faré el trànsit cap al llit.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
Joiell, lluna plena de nacre polit,
bellor lluminosa, fermall de la nit.
Corpresa pel mar, el mar contorneges
i l’atraus, colpit, ple de fúria tendra.
Somieja amb tu, dolçor sense màcula,
formosa i benigna, de força insondable.
Ets una encisera de jove encanteri
amb la saviesa densa de mil·lennis.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar
Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
Nit de bengales,
el respir de les fulles
denses de l’aire,
la gran lluna jugant
entre crisàlides,
les braçades del mar
besant les platges
i les teves carícies,
sempre somiades.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar, Poemes solars
Irina Garmashova
La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes per a nens
Utagawa Hiroshige
Claror rodona,
gran ull del cel,
blanca, ara ornada
amb flors de mel.
Tiges alçades,
dolçor, sentor,
florida d’ambre,
nit de cotó.
Resplendor nívia,
cèrcol suau
de pleniluni
al pic del blau.
Publicat dins de Poemes de la lluna
Vetlla l’hora
de la lluna més plena
en la nit
olorosa i espessa
dins l’estiu
on la festa és esclat
en l’esplet
de l’amor desbordat.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de les estacions
Llarga falda de la lluna
estesa damunt el mar,
plata i llum amb què l’inundes,
intensa olor tropical.
Et banyes en la seva aigua,
plena de dolçor nocturna,
encisat et gronxa el mar
amb tendresa que no oculta.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar
Lluna morena en la nit,
alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.
Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.
Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.
Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.
Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes del desig
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 