Category Archives: Poemes amorosos

Punyent nostàlgia

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

Torno a ser al tren sense amor que m’engrapi,
és així buida la remor de ma vida,
torna a ser estiu i per sort soc més lliure,
l’any passat era el de pandèmia infausta.

Tots els meus somnis ja pesen de l’edat,
m’he anat fent gran tal com anys succeïen,
un rere l’altre, i així el nostre velam,
orsant en dies de pesars i alegries.

Soc ben formosa dona de seixanta anys,
i no crec pas tampoc que passi ara
un amor com quan en tenia vint,
iniciàtic, sender fet de miracles.

No en tinc pas prou amb aquest anar vivint,
amb els meus plans, i somnis, i viatges.
Pulsió d’amor mai no anorreada,
punyent nostàlgia d’aquell viure infinit.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes amorosos, Poemes de la solitud

Goig de la tarda

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Una tarda d’octubre, el vestit, seda i flors,
la tendresa a les puntes de dits, llavis, al cor.
L’aire em fa voleiar l’amor alçant faldilles,
fregant ferm i suau el meu cos d’ofert viure.

M’acarona indolent i seductor em captiva
sota un cel primordial, entre els arbres que vibren.
Vaig acariciant amb l’esguard tot el cicle
de natura en el goig de la tarda infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

El cel per capçada

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

I torna l’estiu,
el cel per capçada,
condensada ardor,
perleig de suor,
passió arborada.

Ben bé dins l’obaga,
rere els finestrons,
pregon respirar
d’alta i ampla cambra,
l’amor a tocar.

Es baden les roses
en els cossos joves,
els llavis floreixen,
per besar es deleixen,
sensitius, carnals.

I ben prest es troben
amb estremits llavis,
la bellesa assagen,
i a la cambra ombrívola
la delícia enlairen.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa

Estampats tot auris

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Els vestits estesos damunt de cadires,
el menjador ple de bruses, faldilles,
tot són robes fines de viure estiuenc.
No em fa lloc l’armari a tant teixit gràcil,

sedes, cotons, llins d’exòtics cosits,
colors escollits, estampats tot auris.
M’agrada envoltar el meu cos de riques
robes exquisides, de càlid abraç,

fent-me atractiva de cop al mirall.
Doncs, substitueixo l’abraçada humana
de tant temps mancada, o bé refusada

pel meu clar voler, que no troba casa,
ni repòs ni escalf, ni allò que li manca,
i les bones robes són bondat portable.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars

Nit d’estrelles

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Vincent van Gogh

Calidesa de vellut en el paisatge d’estrelles,
l’aigua tan dolça del riu bressa la llum que hi penetra.
Magnificència embruixant que els estels al cel poleixen,
les barques resten humils i en veure l’esclat s’abstreuen.

Rutilant nit que il·luminen amb dolls de passió densa
les llums del riu mentre vibren absortes en l’aigua quieta.
Una parella camina agafada prop la llera
duu el cor clar de l’estiu brunyit amb porpra d’estrella.

Foguerada de la nit blava, roja, groga i verda,
brilles dintre el riu polit, lluus en l’ampla volta negra.
Llum rodona al cel nocturn, festa dels estels encesa,

llum vertical dins del riu, festeig ardent de la terra.
El pla horitzontal del moll conjuga el cel i el planeta,
espectacle fulgurant, nit subjugant de bellesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes sobre la bellesa

Pell amorosida

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
plena d’encís, fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa

Narcís

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Mogut per un ressort, com un autòmat,
al teu cos i al teu mirar a tots retens.
Fas gestos controlats, que repeteixes,
i aquesta rigidesa et deixa ert.
No pots sortir del monstre que et conté,
compromès l’intel·lecte, tota acció,
anul·lats sentiments, sense emoció.

Un ésser carregós que vol atraure
i desplega els seus mims de seducció
per recaptar poder, fascinació,
dels quals no en sap fer res, sense promesa,
tan sols per seguir sent d’autòmat presa.
És un joc d’encenalls que tot refreda,
un cinisme tallant que deixa sec.

Desassossec intern per a qui el vetlla:
deixeu-lo consumir-se en cova interna.
Vermell del sol -mediterrànies platges-
sembla que algú ha pintat l’ésser parlant
que és ninot animat que es va accionant
gràcies a la fal·làcia i a l’engany,
que és la fascinació que arreu proclama.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes ombrívols, Poemes per a dones, Poemes per als homes

Inutilitat

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Quanta inutilitat,
els homes que he volgut,
quanta pèrdua de mi,
restant amb les mans buides,
quant poder han volgut
exercir sobre meu,
quant de dolor, quant plany
tot fent-hi resistència.
El món és molt més cruel
que el que un dia vaig creure,
i com ha estat fal·laç
l’amor en què jo creia,
he hagut de viure molt
per veure’n el parany,
tan sols una fal·làcia
usada per sotmetre’m,
amb què no he combregat,
contra el que m’he tornat,
i ha arribat, implacable,
el càstig, la condemna,
tot i que he reeixit
per seguir embolicant-me,
amb ferma convicció
que l’amor és miracle.
Mai no he creat distància
des d’on jo defensar-me,
mai no he pensat que
l’altre podria ser enemic.
És sols la meva errada
de deixar-me ferir.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Món a jóc

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Surto a aquesta hora
en què el món se’n va a jóc,
ja relluint
els fanals sota el cel
se’ns fan més íntims,
més humans els carrers
en què un amor
tendre vindrà a acollir-nos,
on l’aire és
com seda de carícia
i els llavis tornen
ben promptes a besar,
i ja s’albira
a prop i a llunyania
la intensitat
de la nit que vindrà.