I com estimava, mare,
la teva lluita amb la vida,
la teva gran innocència
de ser estimada i bonica,
més preciosa del que et creies,
rompuda com flor que es trinxa.
*
I com estimava, mare,
la teva força de viure,
la que m’ho oferia tot,
a la que jo pertanyia,
descabdellant els estius,
a qui un monstre arremetia.
*
I com estimava, mare,
l’ésser que de veritat eres,
dona carnal per parir-me,
la teva veu fonda i tendra,
la teva mà que em nodria,
tu masegada, atuïda.
*
I com estimava, mare,
el valor per redreçar-te
de l’horror que et constrenyia,
un homenot, el meu pare,
repulsiu, revoltant mascle
que no mereixia viure.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 