El vespre boirós espurneja pluja,
la grisor del cel fa tornar callades
les fulles dels arbres, les florides s’alcen
amb un moradenc de densa nostàlgia,
les glicines blaves són joies antigues
als murs de les cases, i entre aquesta broma
precedint la nit l’horitzó és vague,
just perfilat d’ambre, i el futur finit.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Magnífic! Jo diria INfinit! Gràcies pel teu art! m’ha encantat descobrir-te! Et comparteixo