Ve un aire plujós
que tot ho perfila,
i l’ànsia indicible
d’amar amb passió.
L’atracció roent
d’un home vivible,
la foguera ardent
del més nu oferir-se.
Aquella tendresa
que esmicola marges,
penetra consciències,
immensa com astres.
I neix un planeta
que s’eleva, gràvid
de la nostra vida,
de nou començada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Bon dia Carme, t’he esmentat a Instagram, amb el teu poema Desig, de Miralls d’aigua….no he localitzat el teu Instagram per indicar-ho.
El meu es J_djoia.
Moltes gracies