Solitaris

Polly Jones

L’esperit lleu del sol

fa reflectir la taula,

el seu sobre de marbre,

el disc rodó d’un astre.

Avui no hi ha pastissos

ni cafès fumejants,

ni els tes que a l’aire eleven

olors de fruita i arbre.

Simplement solitaris

hem quedat aquesta època,

amb les cadires buides,

vaivens de la pandèmia.

Alguna ànima sola

a algun lloc es replega

i observa i somieja

xerrades del passat,

colors vius, olors tendres,

i un moviment constant

de gent que remoreja,

de vestits virolats.