I m’arrelo en la llum,
en el dia que avança,
en l’espai que m’acull,
en el temps que em traspassa,
en els amors que foren
i els que són vius encara,
una força punyent
que és la joia de l’ara.
*
Al misteri de ser
viva i forta entre els altres,
en aquest creure en mi
i en la força d’alçar-me,
i amb l’esguard prest trobar
la drecera que em salva
atreta per la brúixola
que no deixa enfonsar-me.
*
Així eixamplo els meus dons
bells i incommensurables
com a dona que soc,
completa, insubornable,
que s’aixeca a volar
a cada passa i acte.
*
I arrelo en nació
en terra catalana,
en una llengua tendra,
immensa, inabastable,
en la lluita que duu
la llibertat guanyada.


