Barcelona deserta,
tothom és al seu rusc,
se n’extreu la bellesa
però la il·lusió fuig.
*
No hi ha lloc on anar,
persianes tancades,
molts locals en lloguer,
la festa és acabada.
*
Recorre la pandèmia
arreu, per tots tocoms,
el trasbals ens angoixa,
l’antic benestar es fon.
*
Estem sotraguejats
per aquest llarg periple,
enmig l’estat de xoc
i esclafada alegria.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 